05 de gener 2010

Petits candaus

Hi ha a Girona un pont del qual jo sabia, perquè un antic amic vivia sobre una de les ribes i perdia llargues estones a la balconada, que les parelles que hi passaven, quan arribaven a la meitat del trajecte i sota un petit arc prim i metàl·lic que el corona, solien aturar-se a fer-s'hi petons.
El pont dibuixa una sola volada llarga i sense pilones que té quelcom d'agosarat, i du tres noms, un de popular i dos d'oficials, el darrer dels quals esmenta una princesa. Anys enrere jo caminava sovint per aquest pont i normalment ho feia sol.
L'altra nit el vaig tornar a travessar després de força temps de no fer-ho, però aquest cop no anava sol. Arribant a la meitat, ens vàrem aturar. Era de nit i havia plogut, feia fred. Vam mirar cap amunt i quan ho vam fer cap avall vam poder veure i comptar una desena de petits candaus, col·locats a diferents alçades a les baranes, cadascun d'ells amb dos noms o inicials o àlies escrits, tots els candaus penjats i fermats sobre el metall rovellat, les claus absents, potser llençades a l'aigua i perdudes així per sempre.

8 comentaris:

La Intransigent ha dit...

M'agrada més la tradició del petó.
L'altra ve de la novel.la TINC GANES DE TU de Federico Moccia. Ho pots llegir aqui

Sara ha dit...

Fantàstica la referència, Intransigent :)

Kasku ha dit...

!

joanet ha dit...

prefereixo l'amor sense claus ni candaus ... amb l'aire pur i lliure que corre entremig de qualsevol pont del mòn.

Kasku ha dit...

Si, ja ho sé, Joanet.
I tu saps que a mi em passa el mateix.

martolina ha dit...

i tant, i si vingués una mica contaminat
-l'airet- mira, tampoc no faria escarafalls, total...

Kasku ha dit...

Oh, Martolina, you again!
Doncs mira, si: abans l'aire una mica brut que un candau tancat i sense clau.

Kasku ha dit...

Al Facebook han parlat de l'escrit: Olivera Risteki, Albert Sánchez, Jordinho Nadal, Natalia González, Bernat Costa, Ramon Ponce i Olga Cassú.
Se'ls agraeix l'atenció.

Publica un comentari a l'entrada