21 d’agost 2008

Vacances (II)

Tot allò que els homes han assolit (i també totes les seves desgràcies) prové del fet que no són capaços de limitar-se a seure en una cadira tranquil·lament. Això ho va dir un savi en el seu dia, el que es diu ara és que l'home modern pateix pel fet d'haver de gestionar el seu oci; que no sap estar-se sense fer res, vaja. Fill i alhora víctima d'aquestes qüestions, me'n vaig uns dies de vacances.

Però, per a què?

- per a constatar que, increïblement, Arles i Avignon continuen estant al mateix lloc (França)
- per a seguir l'estela de l'ocellot de la imatge, que qui sap si em perseguirà a les nits en somnis o anirà treballant d'amagat a la part més fosca del meu pensament (en francès)
- per a caminar infinitament per una ciutat que no és la meva però ho és mentre la camino (afrancesadament)
- per a poder sentir constantment parlar una llengua que no és la meva i fins i tot parlar-la una mica (el francès) i veure que no n'hi ha per tant amb tot això de l'idioma
- per a fer-me un tip de mirar noies franceses (pel carrer, pels bars, per tot arreu) a les que sé que no veuré mai més
- per a adonar-me que tres anys enrere era una altra persona i anar donant-li voltes, obtusament, a la qüestió, mentre menjo una amanida amb formatge de cabra (francès)
- per a fer enfadar les mestresses (italianes) de les pensions xerrant en veu alta fins a la matinada
- per a adonar-me de lo molestos que són els turistes (francesos i no), una plaga que no fa més que dur nervis i cues a tot arreu
- per a fer-me advertir repetidament a tota mena de locals: "monsieur, on ne peut pas fumer ici"
- per a sopar en un lloc on pagarem 23 € menys del que marca el compte i d'on acabarem marxant enfadats i enmig de les disculpes del cambrer
- per a confirmar que els francesos són estranys (críptics), i a casa seva encara més
- per a saber que les misèries ferroviàries són un patrimoni internacional (i per tant, també francès)
- per a comprovar el grau extraordinari de paciència que pot arribar a exhibir el meu incaut i desafortunat (i empordanès) company de viatge
- per a tornar a casa quatre dies després, a les dotze de la nit, reconfortat per haver deixat tot això definitivament enrere i poder tornar a seure al sofà i engegar amb alegria el televisor per a veure els jocs olímpics.
  • NOTA: amb posterioritat a aquest escrit, l'esmentat i benaventurat company de viatge ha elaborat una contracrònica que podeu llegir aquí.

07 d’agost 2008

Vacances (I)

30°C + platja + cannabis = ∅