Fotografies

Epíleg de Llenguatge

Abans de l'època dels dinars, l'avi Pep s'havia vist més d'una vegada amb la seva dona i els seus dos fills: l'àvia Pilar, l'oncle Martí i la meva mare. Es veu que algunes d'aquestes trobades havien estat casuals i sempre totes molt aspres.
Quan l'avi va morir jo encara era un nen. Va ser en un accident de trànsit, en un revolt, atropellat a la matinada. Poc després va morir l'oncle Martí en un altre accident, potser també de nit. No recordo gaire res més, ni com va anar; però sé que pel que fa a ella, la mare, les coses varen canviar.
Ja li passarà, deien.
Va posar les imatges de tots tres (la mare, el pare, el germà) sobre una calaixera del dormitori. Eren unes fotografies petites i desiguals encaixades en uns marcs lletjos, malgirbats. A partir d'aquell moment, de tant en tant, el meu pare o jo mateix la trobàvem allà peuplantada, mirant-se-les, fent que no amb el cap i fregant-se les mans mentre remugava amb un fil de veu.

* la imatge és un dibuix cedit
per Marialamar