L'amor

'N'hi ha uns que són gegantins, amb una gran papada, que fan la seva crida i les femelles acudeixen; d'altra banda hi ha els normalets, i aquests han de seduïr a les femelles regalant flors i fruites.'

* fragment d'entrevista amb el científic holandès Willie Smits, estudiós dels orangutans

Amor als llocs i als fantasmes

Puc veure el pati apedaçat de l’escola, el jardí salvatge de casa, els camins foscos i insignificants pels quals passava per arribar-hi, o els carrerons humits on vaig viure i que ja no són carrers sinó placetes de colors.
Puc escoltar la veu rogallosa del comptable uruguaià, les exclamacions rialleres de l'empordanès guillat, les queixes cansades de la noieta inflexible, i la cantarella insulsa de la mare mentre rentava la roba.
M’espero. Ara travesso aquells dies, distingeixo els contorns traçats amb ratlles primes, sento les veus amb els seus matisos. Ara tot s’anivella. Tot passa avall. El calendari és mort. Les notícies estan equivocades. Les preguntes es concentren fins que totes són la mateixa: què se n’ha fet?
- Hola. Hola? Hola!

La cua ha desaparegut, la noia de la caixa me mira. S’espera.

Enlluernadora

Une femme a une émanation de fleur et d’amour.

F.R. de Chateaubriand

La Maria, la noia de gestos àgils i mirada riallera que encara avui recordem perquè tots ens n’havíem acabat, poc o molt, enamorant -ella tenia aquest encant-, aquella doneta enlluernadora, va prendre, el dia que complia els divuit anys, una decisió.

Va posant seny, va pensar la seva mare quan, al capvespre, ella li va haver explicat. La mare no va poder esperar i aquella mateixa nit li va comunicar al seu marit, que no hi va posar cap objecció, sempre i quan la intervenció es dugués a terme a una clínica bona.

Tot va anar bé, i a partir de llavors les mirades de la Maria van tenir un color més pàl·lid i els seus gestos un aire més discret.