26 d’agost 2009

No sempre està clar

Fa mal dia, avui, pare. Quan m'he llevat tenia mal de cap, i jo no en tinc mai. He begut el cafè i estava amargant. Hi he afegit sucre, però quan més n'hi posava més amarg es tornava. Potser tot plegat sigui un somni. No sempre està clar, saps? Hi ha vegades que em llevo enmig de la nit i no sé si sóc jo el que camina per la casa, o sóc només qui ho somia, o si és el somni d'un altre. No et passa mai a tu? Mira el gos, pare. Està neguitós, però no borda. I la llum està canviant; sembla que es vulgui fer fosc. Aquest matí he vist ocells que volaven en cercles sobre el pati. S'ha girat fred. Tots els rosers s'han marcit. Si, segurament és un somni. És això, veritat? Pare, perquè no em contestes?

23 d’agost 2009

Diumenge a la tarda

La nit regala els seus miratges: pols i cendra. A la tarda assolellada de diumenge, les realitats voleien a tot drap, entren per les finestres obertes.

19 d’agost 2009

Cares

El viatge i la seva nàusea: trens, hotels, carrers, bars, mil cares desconegudes.
Assegut en un bar, espero l'hora de marxar.
Tanco els ulls, apreto les parpelles. Un somriure des de la foscor. Una cara es forma: la que he buscat (sense ànsia, sense pausa) aquests dies, enmig de les altres. No la trobaré. Aquí no, encara no.
M'aixeco, pago i me'n vaig. El viatge continua.