27 de març 2010

Antoine Doinel



Ahir em varen regalar una foto: vaig arribar al bar, una mica esverat o pensant en massa coses alhora i, sense ni adonar-me'n, ja la tenia a les mans.
El conec aquest nen. És el mateix que m'acompanya i persegueix a través dels anys. Aquest nen i jo sempre arribem a la mateixa platja deserta.



23 de març 2010

Les dones i el món



És extraordinari comprovar quant lluny de la realitat poden situar-se les dones. Viuen en un món propi, i mai ha existit ni podrà existir res de semblant. És massa bell; si calgués posar-lo en peus s'esfondraria abans del primer crepuscle.

Joseph Conrad
El cor de les tenebres

* foto: Albert Sánchez

16 de març 2010

I ara què?


Avarat al centre del llac salat de mi mateix: la barca grinyola.

08 de març 2010

Els carrers insensats



Els carrers
que tantes nits
he caminat:
passos estranys,
aspres lliçons
que he tastat.

Els crims
que molts diuen
he comès:
tristos viaranys,
absurdes foscors
que he causat.

Tots aquests són,
ara mateix,
uns mons perduts,
ensorrats.

I ara a les mans
tan sols hi tinc
orgulls tossuts,
insensats.



* foto: Jordi Renart

01 de març 2010

Tot passa avall


Dels Mèdici tot ha passat: domini, fast, supèrbia i victòries; aquells que durant tres-cents anys van omplir amb el seu nom Itàlia i Europa, reposen en el nostre Sant Llorenç, o a baix, a l'ombra pobra de la cripta, sota polsosos rectangles de marbre, o en la severa gràcia brunelleschiana de la basílica, o sota les misterioses i doloroses figures modelades per Michelangelo, o en aquella solemne, dramàtica, gegantina capella on les pedres fosques, entre sang i verd, semblen una geomètrica putrefacció mineral que vulgui recordar al mateix temps la mort i l'eternitat.
Tot ha passat i desaparegut al voltant d'ells: el so de les batalles, la bellesa de les dones, la música de les festes, l'adulatori encens dels cortesans i fins i tot la verinosa injustícia dels parcials. Però només una glòria ha estat lligada al seu nom i fa que no tots els seus morts estiguin veritablement morts: la passió de tots els Mèdici, fins i tot dels pitjors, per la filosofia i per la poesia, per tot art i per tota ciència, per tot el que constitueix la més alta activitat i la més segura honra d'esperit, el més gran i el més durador orgull del gènere humà.

Guiovanni Papini
Discurs per a la inauguració de l'Exposició Medicea (Florència 1939)