Tornar-te a veure -reload-

M'agrada tornar-te a veure. Tocar-te nerviosament els pits i renegar, tu saps que mai no he après a descordar sostens. M'agrada veure't un altre cop sense haver de parlar de res. Vull veure't avui perquè és la cosa més normal. I seguir sense saber cap a on em porten els propis passos. Deixar passar l’estona amb un somriure encantador. Vull assaborir les coses com si fossin totes noves -és massa avorrit haver de repetir rituals. Continuar essent el frívol que sóc.

Ara només queden excuses. Només els inconscients sabem que els dies no passen. Que res no està escrit. Que sempre és possible l'oblit.

Queden, una vegada més, els teus pits despullats. Queda, ara i fins la propera, saber que no hi ha problemes i fer-te ballar els mugrons.

- en memòria dels amors antics

Tornar-te a veure

Ja m'agradaria, tornar-te a veure. Cantar-te nerviosament a cau d'orella i haver d'improvisar, tu saps que mai no vaig amb la cançó apresa. M'agradaria veure't un altre cop sense haver-te d'enganyar, ni prometre res. Voldria veure't avui una altra vegada, com si res hagués passat encara. Per a saber cap a on em porten els passos cada cop més vacil·lants que dono. Per a negar l'evidència i somriure despreocupat. Voldria no saber les coses que vaig sabent. És tan cansat haver de pensar-ho tot tantes vegades, ser tan seriós i tan savi. On és el jove que vaig ser?

Ara ja no queden excuses. Només els impacients sabem que el temps ho devora tot. Que el que està escrit no s'esborra. Que només és possible simular l'oblit.
Queda, això si, una vegada més, l'horitzó despullat. Queda, sempre i em temo que fins el final, saber que no hi ha més remei que seguir donant els passos i tornar a improvisar la cançó.

-en memòria dels amors antics

No mireu malament els borrissols

En un pis on vivia fa anys se m'hi va acumular tal quantitat de borrissols que, veient impossible eliminar-los, vaig optar per limitar-me a mirar-los malament. Així, quan arribava a casa s'amagaven sota el llit, als raconets, darrera els mobles.

Un dia, però, quan vaig arribar no els vaig trobar enlloc. Vaig pensar que havien fugit definitivament i vaig cantar, innocent, victòria.

Més tard, mentre feia el sopar, vaig obrir la porteta de sota la pica on hi tenia les escombraries: allà eren tots, arraulits contra el cubell, tremolant.

Crec que, per molts anys que passin, mai no podré oblidar aquella visió.

-dedicat a Jordi Álvarez Serra

Fragment d'una llarguíssima novel·la que per sort no escriuré

... traslladat a un nou pis, en K mira al seu voltant i troba mancances. Provant de posar una mica d’ordre, decideix que la prioritat és posar una rentadora: no té cap samarreta en condicions higièniques dignes. A tal efecte agafa el rotllo de cinta adhesiva especial que, previsorament, va adquirir el dia abans a fi i efecte d’efectuar la connexió del tub que alimenta d’aigua l’aparell. Un cop endollat i cargolat el tub, procedeix a embolicar amb molta cura tot l’entorn de l’esmentada connexió, i ho fa a consciència, fins el punt que potser es passa una mica i tot. Ara cal esperar uns cinc minuts, segons diuen les instruccions. Encén un cigarret i contempla la seva obra, satisfet del seu perfeccionisme. Apaga el cigarret i, no sense un punt d’impaciència, comença a girar la clau. Abans d’arribar a la meitat de seu recorregut, diversos dolls d’aigua, un d’ells de força cabdal, comencen a brollar de la connexió que tan amorosament ha efectuat uns moments abans.

L’aigua regalima sense aturador. En K s’ho mira durant uns segons i després tanca la clau. Encén un altre cigarret i, mentre veu els arbres de la vora del riu a través del balcó, pensa en la textura del pastís de carn que es va menjar ahir a l'hora de dinar, en la sintaxi malaltissa de 'tot mal cosit s'escampa', frase que va poder llegir de passada en un llibre que va fullejar a la biblioteca, en la manera estúpida de lladrar que te el gos d'un veí cada cop que algú s'acosta al portal, en el tacte de la part interior de les cuixes d'una dona que coneix, en el seguit de coses que pensava fer mentre la rentadora es fes i que ja no farà, i sent que la vida no és més que una successió de collonades. I just quan està a punt d'arribar a l'estat malenconiós en el que tant li agrada rebolcar-se, es veu obligat a dirigir-se cap al lavabo perquè els regalims d’aigua li han fet venir pixera...