Varem ser nens, te'n recordes? Bestioles eixelebrades que quan plovia corrien cap als carrers sense asfaltar i ballaven sobre les basses. Les botes eren de plàstic, l'aigua negre, tèrbola, i jo, amarat de misteri, volia submergir-me en aquella foscor.
Ara la casa és buida i ja ningú no juga, però recordem això.
Ara quan plou agafo el paraigües i esquivo les basses, les miro de reüll, però encara espero, algun dia, passar a través de l'aigua i desaparèixer dins la terra humida.