tag:blogger.com,1999:blog-61047141441257421612024-02-19T17:29:57.794+01:00el blog d'en KaskuKaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.comBlogger107125tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-87885514846870575362012-01-02T21:11:00.002+01:002012-01-02T21:42:43.932+01:00Amb un home així<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsjcXj-2JuX7e3lvK8R-DaaOsKxYu6P6WhnSM5cfpP9QWDwpNOXs1W0Nc-wSpxa9R2kB35ec_-gB-QeVoVEXS2J9k4Mm0C4l-KjFYGOZOlEa4uN0HMVoxnu1Zm8uN5pBFucizS1hFaxW4s/s1600/cheever.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsjcXj-2JuX7e3lvK8R-DaaOsKxYu6P6WhnSM5cfpP9QWDwpNOXs1W0Nc-wSpxa9R2kB35ec_-gB-QeVoVEXS2J9k4Mm0C4l-KjFYGOZOlEa4uN0HMVoxnu1Zm8uN5pBFucizS1hFaxW4s/s320/cheever.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5693137667932545522" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Ah, ¿què es pot fer amb un home així? ¿Què es pot fer? Com es pot convèncer el seu ull perquè no busqui entre la multitud la galta amb acne, la mà malalta; com se li pot ensenyar a reaccionar davant la inestimable grandesa del gènere humà, la crua bellesa superficial de la vida; ¿com se'l pot obligar a posar el dit en les obstinades veritats davant les quals la por i l'horror són impotents? Aquell matí el mar era irisat i fosc. La meva dona i la meva germana nedaven -la Diana i la Helen-, i vaig veure els seus caps descoberts, negre i daurat en l'aigua fosca. Les vaig veure sortir i vaig veure que anaven nues, sense pudor, boniques, i plenes de gràcia, i vaig contemplar com les dones nues sortien del mar.<br /></div><br /><span style="font-size:85%;">John Cheever<br /><span style="font-style: italic;">Adéu, germà </span></span>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-51224774462386872812011-08-25T20:26:00.002+02:002011-08-25T20:38:26.222+02:00Tempo è dolore<div style="text-align: justify;">'Tempo è dolore', que deia aquell, ni idea de qui era aquell.
<br />
<br />Empenyo els dies amb esforç, confiant que qui dies passa, etc, i que n'arribaran de millors, de dies, i una mica avergonyit; perquè si alguna cosa he après és que tots i cadascú de nosaltres tenim el nostre, de dolor, i que el meu no serà mai més intens o important que el d'algú altre, excepte perquè és el meu i el sento jo; perquè sé que tinc i tindré plaers i dolçors que molts no han tingut ni tindran mai; perquè sé també que hi ha algú, aquí i allà, que pensa en mi i es preocupa, i vol que el meu dolor sigui petit o fins i tot que no sigui, la qual cosa no pot dir tothom; perquè jo mateix veig que les meves cabòries són cabòries de pijo i que això és la cosa més trista que es pot dir de les cabòries de ningú.
<br />
<br />Segueixo escoltant la cançó, i lamentant-me: lamentablement.
<br /></div>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-28338086992328454952011-08-15T14:40:00.004+02:002011-08-15T14:48:56.592+02:00Ara mateix i nua<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJuhXLn0XtzAE-NTxH9y-NLGhPA4FH9IBrPKtHWjaDB2ys8BkR9LxSwvXSloyxiJleOqnoFSxFJK3BMtSAuG-P71P-8bho3c29oj1IVvIz3rUPlpmC32iFP5OsL2U42DBQ8v7fRc_jrybC/s1600/nua.JPG">
<br /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJuhXLn0XtzAE-NTxH9y-NLGhPA4FH9IBrPKtHWjaDB2ys8BkR9LxSwvXSloyxiJleOqnoFSxFJK3BMtSAuG-P71P-8bho3c29oj1IVvIz3rUPlpmC32iFP5OsL2U42DBQ8v7fRc_jrybC/s1600/nua.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 213px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJuhXLn0XtzAE-NTxH9y-NLGhPA4FH9IBrPKtHWjaDB2ys8BkR9LxSwvXSloyxiJleOqnoFSxFJK3BMtSAuG-P71P-8bho3c29oj1IVvIz3rUPlpmC32iFP5OsL2U42DBQ8v7fRc_jrybC/s320/nua.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5641063249980160850" border="0" /></a>
<br />Bicicleta per segon dia consecutiu. L'angoixa apaivagada. Sol a la pell, suor. Vi blanc, tabac, l'arròs bull. Ara mateix et voldria aquí, nua.
<br />Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-72280545004284397462011-05-09T14:41:00.015+02:002011-05-09T17:04:13.226+02:00La font del dolor i de l'alegria<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwkjxnuhwAjkbCHH8DXFWQRQv2mZapeT-qNV3OxbqPxxg5jsqSe9Ll8XC42o7PwBVNIxO6VU_axBDz_NqIf5sKx_K9e8fzVq0_IKkS7LWuVWw4EwlVqCRRtjqoLcGqhxiPmCXdLcY-OWzc/s1600/pan.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 212px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwkjxnuhwAjkbCHH8DXFWQRQv2mZapeT-qNV3OxbqPxxg5jsqSe9Ll8XC42o7PwBVNIxO6VU_axBDz_NqIf5sKx_K9e8fzVq0_IKkS7LWuVWw4EwlVqCRRtjqoLcGqhxiPmCXdLcY-OWzc/s320/pan.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5604729330813394994" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Pot ploure i pot haver-hi tempesta, no depèn d'això, sovint pot apoderar-se de tu una petita alegria en un dia de pluja i fer-te embogir de felicitat. Llavors et poses a mirar al teu voltant mentre rius en silenci. En què penses? En el vidre transparent d'una finestra, en un raig de sol en aquest vidre, en la visió d'un petit rierol i tal vegada en una franja blava de cel. No té per què ser més que això.<br /></div><div style="text-align: justify;">Altres vegades ni tan sols les vivències extraordinàries aconsegueixen treure't d'un estat d'ànim apàtic i anodí: pots estar-te assegut al mig del ball indiferent i fred, perquè és el teu propi interior allò que constitueix la font del dolor i de la alegria.<br /></div><br /><span style="font-size:85%;">Knut Hamsun<br /><span style="font-style: italic;">Pan</span></span>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-30120483891914558542011-04-05T13:13:00.003+02:002011-04-05T13:24:43.105+02:00Roques<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm1xxLwq_VaGHeMYcdKfJ1BwCfn6OmxkPFeh9EFCGRK7g2g3xSNuOoU3Uw7wBS4U-6Q-bI-Xg3JIfvDBAF40OqrNuxK462W-sFlfBZCwqG-J-kX7YaYHU-QBxxlpmWGJkydJo9DZ7sVlfH/s1600/LesBaux.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 242px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm1xxLwq_VaGHeMYcdKfJ1BwCfn6OmxkPFeh9EFCGRK7g2g3xSNuOoU3Uw7wBS4U-6Q-bI-Xg3JIfvDBAF40OqrNuxK462W-sFlfBZCwqG-J-kX7YaYHU-QBxxlpmWGJkydJo9DZ7sVlfH/s320/LesBaux.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5592058538388136066" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Todo el castillo se hallaba en las rocas. La roca lo había parido y lo mantuvo durante varios siglos en su seno. Ahora la roca vuelve a ser la roca. Vuelve a crecer. Se renueva y cubre las formas del castillo. La gente aún vive en sus entrañas. Les Baux tiene una población de trescientas almas. De ellas, cien habitan las ruinas. Los niños nacen y se crían entre piedras feroces y monumentos históricos. Los jóvenes enamorados caminan al atardecer por las cavernas. Se abrazan sobre la creta. Engendran en tumbas vacías.<br /></div><br />Joseph Roth<br /><span style="font-style: italic;">Las ciudades blancas</span>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-50029073904038709672011-01-31T17:05:00.003+01:002011-01-31T17:27:55.194+01:00Decentment<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2TYOGaWGb-CnGDWl7hNu-rSiXkkcaq4V9uLmUnkijx39wUWB6Ux_uSosSo4QzgWJx4p_6HSENwsQT00FevaF5WLHr7Rdf3NfvzAAa3Pbb-mBbxUzL7xj5oz8YbN495nX5Bgni0qDR5r-Z/s1600/vago.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 249px; height: 296px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2TYOGaWGb-CnGDWl7hNu-rSiXkkcaq4V9uLmUnkijx39wUWB6Ux_uSosSo4QzgWJx4p_6HSENwsQT00FevaF5WLHr7Rdf3NfvzAAa3Pbb-mBbxUzL7xj5oz8YbN495nX5Bgni0qDR5r-Z/s320/vago.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568384857780289650" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Es necessita ésser molt elegant i molt ben construït per resistir, decentment, la vagància. És un estat que us arrassa l'esperit i la voluntat. Totes les il·lusions hi naufraguen i el volum d'aquest naufragi és proporcional al gruix de les il·lusions i de la sensibilitat que hom havia, de jove, presentat.<br /></div><br /><span style="font-size:85%;">Josep Pla<br /><span style="font-style: italic;">Nocturn de primavera</span></span>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-80342359940147133252011-01-27T11:21:00.007+01:002011-01-27T11:43:37.560+01:00Res millor<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEfRG66Oaw_TngEzJ3jSg-hrU3b8oa3lRNQCp7EqVcTuHCAHy96pGEnuBdsHjk9QMMKdH0YcDkJUIDpvm7h-GrXl-qZgVNNZGOkxKUQ_Ws699ABY0ZsjxrUSK1am7Uvv9KJYqg9J6OHiKw/s1600/spartan_girls.jpeg"><br /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEfRG66Oaw_TngEzJ3jSg-hrU3b8oa3lRNQCp7EqVcTuHCAHy96pGEnuBdsHjk9QMMKdH0YcDkJUIDpvm7h-GrXl-qZgVNNZGOkxKUQ_Ws699ABY0ZsjxrUSK1am7Uvv9KJYqg9J6OHiKw/s1600/spartan_girls.jpeg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 225px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEfRG66Oaw_TngEzJ3jSg-hrU3b8oa3lRNQCp7EqVcTuHCAHy96pGEnuBdsHjk9QMMKdH0YcDkJUIDpvm7h-GrXl-qZgVNNZGOkxKUQ_Ws699ABY0ZsjxrUSK1am7Uvv9KJYqg9J6OHiKw/s320/spartan_girls.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566814124681002690" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Des de la biologia als instints, no hi ha res més diferent que un home i una dona. És com si fossin espècies completament diferents, però que estan condemnades a viure juntes. Pitjor encara: viuen d'aquesta relació, i viuen per a ajuntar-se als seus semblants. Els homes es comprenen entre si, i les dones també, però, entre els uns i les altres, no aconsegueixen res millor que seduir-se.<br /><br /><span style="font-size:85%;">JL Pio Abreu<br /><span style="font-style: italic;">Com tornar-se boig</span><br /></span></div>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-56975221014072379042010-12-03T17:23:00.011+01:002010-12-03T17:56:52.273+01:00El nen<div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw66yK5Pb0DmzNNP2Z4huSyVL7YHO0ZauDvhVlpDKdl4xB-FtelpXFa6cBS-Bg-nTDJX4QvUDgITqkRaGbpXm-N4anabRXM2qAjU3mTD7pEj7e1D2xZMZwpBmX_QgA34XL8jp3yJlh400c/s1600/nen.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw66yK5Pb0DmzNNP2Z4huSyVL7YHO0ZauDvhVlpDKdl4xB-FtelpXFa6cBS-Bg-nTDJX4QvUDgITqkRaGbpXm-N4anabRXM2qAjU3mTD7pEj7e1D2xZMZwpBmX_QgA34XL8jp3yJlh400c/s200/nen.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5546499578342561586" border="0" /></a><br />El nen ha vingut avui a visitar-me. Ha sigut al capvespre: s'ha presentat amb l'abric gruixut, i tornava a anar despentinat. Duia els genolls pelats. Hola, ha dit, i després d'això no hem sabut què més dir-nos. Qui sap d'on vé, aquesta vegada, he pensat; no li he pas volgut preguntar. Hem caminat una estona pel mig de les fileres de cotxes aparcats, de les torres d'electricitat, mirant de reüll els grups d'ocells que passaven arran dels arbres, fins que s'ha aturat un moment i s'ha ajupit per cordar-se una sabata. Llavors he aprofitat per encendre un cigarret. Adéu, ha dit quan s'ha tornat a posar dret. Vés amb compte, li he dit jo, però la seva silueta ja es feia petita i començava a confondre's amb les d'altres nens que sortien, en grups, del gran supermercat, tots ells fent escarafalls, rient, carregats amb bosses i cistells de tots els colors i tamanys.<br /><br /><br /><div style="text-align: right;"><span style="font-size:78%;"><span style="font-style: italic;">* dibuix de <a href="http://www.flickr.com/photos/mariamantella/">Marialamar</a></span></span><br /></div></div>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-87677048954441558272010-11-15T22:23:00.004+01:002010-11-16T16:43:21.048+01:00He perdut<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1YM-MoCAer-HpDh1_PHPDtpbFJBzTJNxkraDbmV1XGKgVlkBJm7ia0nJDNvsTuWvdDdxnVV_OQ-EH0y91fdofkS2PeP0DkEDdQkJnJchjqolKjCr1udJtEiY30BfH2oaYBvDRDwqIfnoW/s1600/ahir.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 217px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1YM-MoCAer-HpDh1_PHPDtpbFJBzTJNxkraDbmV1XGKgVlkBJm7ia0nJDNvsTuWvdDdxnVV_OQ-EH0y91fdofkS2PeP0DkEDdQkJnJchjqolKjCr1udJtEiY30BfH2oaYBvDRDwqIfnoW/s320/ahir.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5539892250734074226" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Sé que he perdido tantas cosas que no podría contarlas y que esas perdiciones, ahora, son lo que es mío. Sé que he perdido el amarillo y el negro y pienso en esos imposibles colores como no piensan los que ven. Mi padre ha muerto y está siempre a mi lado. Cuando quiero escandir versos de Swinburne, lo hago, me dicen, con su voz. Sólo el que ha muerto es nuestro, sólo es nuestro lo que perdimos. Illión fue, pero Illión perdura en el hexametro que lo plañe. Israel fue cuando era una antigua nostalgia. Todo poema, con el tiempo, es una elegía. Nuestras son las mujeres que nos dejaron, ya no sujetos a la víspera, que es zozobra, y a las alarmas y terrores de la esperanza. No hay otros paraísos que los paraísos perdidos.<br /></div><br /><span style="font-size:85%;">Jorge Luis Borges<br /><span style="font-style: italic;">Posesión del ayer</span><br /></span>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-3708540770396902322010-10-18T11:21:00.002+02:002010-10-18T11:31:24.142+02:00El Montgrí<div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqvdqqfsbF8FOZBx2ns_-ldVjdpjXPCuX0ke0ObS51hUdlpL1tjcoJxEN6tJzYukhZlMQQ0z_nFmuecdRmvYN9ZE3sI5s3qFbcLaTKRGPL2YIJkMtKvtoFD7whEWtl0XGEAmTQvOV_jbih/s1600/montgr%C3%AD.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 243px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqvdqqfsbF8FOZBx2ns_-ldVjdpjXPCuX0ke0ObS51hUdlpL1tjcoJxEN6tJzYukhZlMQQ0z_nFmuecdRmvYN9ZE3sI5s3qFbcLaTKRGPL2YIJkMtKvtoFD7whEWtl0XGEAmTQvOV_jbih/s320/montgr%C3%AD.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5529314299130639266" border="0" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">L'Empordà -l'Alt i el Petit- fa com una roda de carro. El botó d'aquesta roda és la muntanya de Santa Caterina del Montgrí. És una muntanya seca, grisa, amb pampallugues morades i malves que de vegades sembla ratllada pel vol de les perdius. A sobre hi ha un castell de l'època reial, que fa un gran efecte. Des de qualsevol punt de l'Empordà veureu els seus carreus, la roda de carro que formen aquestes terres. Les parets del castell cúbic tanquen unes enormes cisternes. Davant de l'atracció que sento per aquest país, de la fatal tendència de la meva vida a donar voltes a aquesta roda, de vegades penso si el meu esperit no està lligat amb l'aigua freda, fosca, misteriosa, fascinadora, d'aquestes solitàries cisternes. <br /><br /><span style="font-size:85%;">Josep Pla<br /><span style="font-style: italic;">Notes disperses</span></span><br /></div>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-34258774054920531302010-10-04T18:15:00.008+02:002010-10-04T21:02:11.080+02:00Una set tan gran<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGBppTxb6VNtlYhTArs0cL9mWjTKngbwnksLqzYEE7kmsUKxjI3vefTcm3EutKUMBxDoySL9mDKNihWTATlzDphaQyH-GJW9qnbndvSI51_sme4EMybPS-X9yUXzpayvxmbpDvkM0XZwHz/s1600/rodin_kiss.gif"><br /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGBppTxb6VNtlYhTArs0cL9mWjTKngbwnksLqzYEE7kmsUKxjI3vefTcm3EutKUMBxDoySL9mDKNihWTATlzDphaQyH-GJW9qnbndvSI51_sme4EMybPS-X9yUXzpayvxmbpDvkM0XZwHz/s1600/rodin_kiss.gif"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 214px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGBppTxb6VNtlYhTArs0cL9mWjTKngbwnksLqzYEE7kmsUKxjI3vefTcm3EutKUMBxDoySL9mDKNihWTATlzDphaQyH-GJW9qnbndvSI51_sme4EMybPS-X9yUXzpayvxmbpDvkM0XZwHz/s320/rodin_kiss.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5524267573361781986" border="0" /></a><br />Aquí hi havia un desig difícil de mesurar, una set tan gran que totes les aigües del món s'hi assecaven com una sola gota.<br /><br /><span style="font-style: italic;font-size:85%;" >Rainer Maria Rilke<br /></span>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-73691074898066827482010-09-20T20:14:00.008+02:002010-09-22T09:27:12.846+02:00Vida en família<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3pNXcxWSjQ3ymVOu6OMe7A-UY04zW5jWyp6SL1-Go-d9oMAzGTwrB0H5FzK16EFhYHnJkr3nRl-MWAzyZ_sSvUSXnRW3ra5QdUVEnyhqmibBSZpZmzjEDsdetvGpJ1U4SRdaWqQLnchtL/s1600/FAMILIA.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 177px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3pNXcxWSjQ3ymVOu6OMe7A-UY04zW5jWyp6SL1-Go-d9oMAzGTwrB0H5FzK16EFhYHnJkr3nRl-MWAzyZ_sSvUSXnRW3ra5QdUVEnyhqmibBSZpZmzjEDsdetvGpJ1U4SRdaWqQLnchtL/s320/FAMILIA.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5519078687487523794" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">La vida en família s'assemblava a una pel·lícula, emocionant, insòlita, de vegades avorrida. La vida en família evocava sense parar una història llegida ja feia temps, oblidada, amb passatges obscurs. La vida en família es composava d'esdeveniments, els esdeveniments passaven gairebé cada dia, fins i tot el diumenge. Els esdeveniments que succeïen en família es deien 'vida', una paraula moltes vegades usada i poques entesa. Tots teníem una gran confiança tant en aquesta paraula com en la realitat que aquesta paraula designava. Sempre pensàvem que la vida era encantadora, altres pensaven que la vida era una merda. Tot el que fèiem, a nosaltres ens semblava més bonic que als altres, i això no podíem canviar-ho. Érem una família.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><span style="font-size:85%;">Bora Cosic<br /><span style="font-style: italic;">El paper de la meva família a la revolució mundial</span></span><br /></div>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-6692607812569794462010-09-02T23:34:00.004+02:002010-09-02T23:52:53.736+02:00Desenvolupament<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu7Ip2kYp1OKPSTUA-wXe9NVU6qjr3Pewivyf1u8ypLv6M5MGhElD-JCkrLL3Ez32g0h7xPdqa0gT-Nec3rkuYuJ3j1I-KFW2Mh5LElHrJ9r0znVfBZwQ909wE-IlPCdk_fRi8xRQ2PwCK/s1600/boys-vs-girls.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 289px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu7Ip2kYp1OKPSTUA-wXe9NVU6qjr3Pewivyf1u8ypLv6M5MGhElD-JCkrLL3Ez32g0h7xPdqa0gT-Nec3rkuYuJ3j1I-KFW2Mh5LElHrJ9r0znVfBZwQ909wE-IlPCdk_fRi8xRQ2PwCK/s320/boys-vs-girls.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5512437310086231730" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Les noies es desenvolupen de manera exageradament ràpida, i això els crea desequilibris emotius importants a partir dels vint anys. Els nois segueixen un procés més lent, però més segur, més harmònic, tot i que cal admetre que la majoria no aconsegueixen assolir mai una edat mental superior als vint anys.<br /></div><br /><span style="font-size:85%;">Francesc Orteu<br /><span style="font-style: italic;">Dr. Soler: conflictes avançats de la parella</span></span>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-38748476943701801872010-08-02T22:08:00.004+02:002010-08-02T22:42:27.182+02:00Alguna cosa millor<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmr0K8_fPgxZIvCZXpWSJbmar_29AqTPt9yjePcZl516xxjjJ7REY6wIsPsrufZUcPgjmtpvKSJhDHw0AlUDBSdmTu6ppqWbGeA6T7NANVN5E-jCr0-CC-goXzH3fZ2QutBObow8CZSMqB/s1600/walseralaneu.jpg"><br /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmr0K8_fPgxZIvCZXpWSJbmar_29AqTPt9yjePcZl516xxjjJ7REY6wIsPsrufZUcPgjmtpvKSJhDHw0AlUDBSdmTu6ppqWbGeA6T7NANVN5E-jCr0-CC-goXzH3fZ2QutBObow8CZSMqB/s1600/walseralaneu.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 208px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmr0K8_fPgxZIvCZXpWSJbmar_29AqTPt9yjePcZl516xxjjJ7REY6wIsPsrufZUcPgjmtpvKSJhDHw0AlUDBSdmTu6ppqWbGeA6T7NANVN5E-jCr0-CC-goXzH3fZ2QutBObow8CZSMqB/s320/walseralaneu.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5500915062561533026" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Tremolo, divago. La vida s'alça davant meu com un gegant. El vent s'endu el foli, estic com amb febre. La ploma es trenca, m'entra por. Necessito prendre l'aire, i així refrescar-me i sentir-me més superficial; si no, m'esvaeixo. Que pobre sóc en un mar d'estímuls. Però me n'alegro, doncs penso que només el pobre és capaç de desfer-se de la seva personalitat més immediata per a perdre's en alguna cosa millor, en el vaivé que ens fa joiosos, en el moviment que no cessa, en allò sublim que no deixa de créixer, en l'universal oscilant, en l'inextingible comú que ens sosté, fins que ens donin pau i sepultura.<br /></div><span style="font-size:85%;"><br />Robert Walser<br /><span style="font-style: italic;">Carta d'amistat</span></span>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-75715846623282088512010-07-21T11:31:00.007+02:002010-07-21T19:54:25.270+02:00Coses que et poden passar a Sardenya o a qualsevol altre lloc<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg87YtqrtGN2CWsOfaXv-u88xyRJ7DfIQ7KbmPxgdL938DEDsy4H3AZfOAnALJmk13gh-34Dp9x7lbj7TtPmCY__l9l_wvbBeIqz7JaYMlG2-hNm-wH5mVvkvv8-oLOYabvbio1M9ODe3J3/s1600/sard.png"><br /></a><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg87YtqrtGN2CWsOfaXv-u88xyRJ7DfIQ7KbmPxgdL938DEDsy4H3AZfOAnALJmk13gh-34Dp9x7lbj7TtPmCY__l9l_wvbBeIqz7JaYMlG2-hNm-wH5mVvkvv8-oLOYabvbio1M9ODe3J3/s1600/sard.png"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 175px; height: 167px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg87YtqrtGN2CWsOfaXv-u88xyRJ7DfIQ7KbmPxgdL938DEDsy4H3AZfOAnALJmk13gh-34Dp9x7lbj7TtPmCY__l9l_wvbBeIqz7JaYMlG2-hNm-wH5mVvkvv8-oLOYabvbio1M9ODe3J3/s320/sard.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5496418827479705282" border="0" /></a><br />Que per arribar a l’habitació de l’hotel que t’han donat hagis de travessar un passadís llarg i estret al fons del qual, al costat mateix de la porta, hi ha una imatge d’un sant crist els ulls del qual tenen una expressió insofrible d’estar-te perdonant tots els teus pecats.<br /></div><div style="text-align: justify;">Que hagis arribat buscant calor, descans, platja i solitud i al cap de vint-i-quatre hores estiguis renegant de la temperatura, avorrit de no tenir res a fer, de veure gent passant amunt i avall en banyador i de no tenir amb qui parlar.<br />Que el segon dia descobreixis al passeig marítim una atracció infantil que consisteix en què els nens donen voltes i voltes en petits cotxes en un circuit, xocant i provant d’avançar-se entre ells sense parar, fins que el cotxet se’ls para perquè s’ha acabat el temps, moment en el qual un empleat agafa el vehicle, amb el nen o nena encara a dins, i l’arracona per tal que no entorpeixi els altres, a l’espera que el pare o mare corresponent faci entendre al petit que la cosa s’ha acabat.<br />Que el tercer dia agafis un vaixell que et du a l’altra banda de la badia, on camines una estona enmig del grup dins d’unes grutes força impressionants, tot estalactites, estalagmites i humitat, fins que surts de nou a la superfície i, veient unes escales interessants que duen a un camí de ronda que segueix la costa, comences a pujar-les perquè la vista és cada cop més magnífica, fins que mirant cap a baix veus que el teu vaixell se’n va i penses per un instant que això vol dir que et quedaràs per sempre en aquest racó perdut enmig del mar, passejant sense objecte i posant-te implacablement moreno i alimentant-te d’herbes i llangardaixos, fins que reacciones i entens que hauràs d’esperar una hora fins que arribi el proper vaixell i mitja hora més per a que et dugui de retorn a la ciutat, o sigui que avui dinaràs tard, i decideixes asseure’t en un pedra, amb el sol del migdia caient-te a plom sobre l’espatlla, i fer-te un cigarret.<br />Que el quart dia, al final del dia, t’hagis estirat i hagis fet el gos i l’ànec en un total de tres platges diferents, en la companyia anònima d’altres turistes: italians de la península, espanyols, catalans, francesos, alemanys, anglesos i qui sap si algun altre gironí. Jo per si de cas vaig parlant en anglès a tothom tota l’estona, però els cambrers dels restaurants, molt bregats, quan deixen el plat a taula em diuen sempre 'bon appétit'.<br />Que el cinquè dia et trobis en un bar escoltant com dues valencianes s’expliquen l’una a l’altra que han vingut a l’illa buscant tranquil·litat i repòs però que fins ara no han trobat ni una cosa ni l’altra, i que mentre van argumentant perquè, pensis que de fet no en volien pas, de repòs i tranquil·litat, i que a continuació t’esforcis a no pensar què és el que en realitat esperaven trobar-hi, a l’illa.<br />Que el sisè dia, que és el teu darrer dia a l’illa, en el transcurs d’una sola hora tres turistes diferents et parin pel carrer i comencin a preguntar-te on és tal o qual cosa, prenent-te per un nadiu.</div>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-9572214602648896632010-06-22T13:37:00.004+02:002010-06-22T13:41:37.561+02:00Soroll i resistència<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo9i3ar7aDoCmcvFv-kQYto9xPyuJGMWKsz9j9U4gphIMOBCb4vmI1iWoxcz-LGvpM778idVrS909QdN58LIYl86QaOysN-R7PfDyiw9NYxq_tsw1micVXah4I2R1pTN6cn3rav11kbjOJ/s1600/soroll.jpg"><br /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo9i3ar7aDoCmcvFv-kQYto9xPyuJGMWKsz9j9U4gphIMOBCb4vmI1iWoxcz-LGvpM778idVrS909QdN58LIYl86QaOysN-R7PfDyiw9NYxq_tsw1micVXah4I2R1pTN6cn3rav11kbjOJ/s1600/soroll.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 167px; height: 167px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo9i3ar7aDoCmcvFv-kQYto9xPyuJGMWKsz9j9U4gphIMOBCb4vmI1iWoxcz-LGvpM778idVrS909QdN58LIYl86QaOysN-R7PfDyiw9NYxq_tsw1micVXah4I2R1pTN6cn3rav11kbjOJ/s320/soroll.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5485560980679370738" border="0" /></a><br />La quantitat de soroll que un pot aguantar sense que li molesti està en proporció inversa a la seva capacitat mental.<br /><br /><span style="font-size:85%;">Arthur Schopenhauer</span>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-67445737002945500782010-06-15T23:36:00.004+02:002010-06-15T23:52:56.672+02:00Realitats i somnis<span style="text-decoration: underline;"><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO-QHEJD59_RUI7c8tT5rVno9JneUiBHNL2POy9FpYYxx_XPOnhOMbDexZV1SLU9QgYLBJVQfQ9SZbOgM3CDwlgZBSJbImIjvwKlcgdMODip6COlMgd7bT5WUvdHN-nPaPvJFwban_KiyV/s1600/realitats+i+somnis.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 257px; height: 247px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO-QHEJD59_RUI7c8tT5rVno9JneUiBHNL2POy9FpYYxx_XPOnhOMbDexZV1SLU9QgYLBJVQfQ9SZbOgM3CDwlgZBSJbImIjvwKlcgdMODip6COlMgd7bT5WUvdHN-nPaPvJFwban_KiyV/s320/realitats+i+somnis.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5483119183148524370" border="0" /></a><br /><span style="text-decoration: underline;"></span>Sempre he somiat amb passió, però amb els sentits desperts. Mai he confós el somni amb la realitat. No obstant això, sóc capaç d'endinsar-me en les profunditats del somni fins al punt d'experimentar una segona realitat.<br /><div style="text-align: justify;"><br /><span style="font-size:85%;">Joseph Roth<br /><span style="font-style: italic;">Les ciutats blanques</span></span><br /></div>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-82628618587915436092010-06-11T02:49:00.005+02:002010-06-11T03:25:18.537+02:00Falta cor<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiksJit9AVjWfoI9C1tt7S3o9ka67BAnpTDVui582UPACfB6JBNznZeKea6M1mClCfbpK3ZE2UqOVuLOWuU6YgsCC7hOHgopVCs6N0FLh4NCiC7L5Cbeb3Qjq6phhlRAWLcxhWJgcXpHgBC/s1600/Falta+cor.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 79px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiksJit9AVjWfoI9C1tt7S3o9ka67BAnpTDVui582UPACfB6JBNznZeKea6M1mClCfbpK3ZE2UqOVuLOWuU6YgsCC7hOHgopVCs6N0FLh4NCiC7L5Cbeb3Qjq6phhlRAWLcxhWJgcXpHgBC/s200/Falta+cor.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5481320913433094114" border="0" /></a><br />Sempre m'ha faltat cor. Des que sóc capaç de pensar, penso sense pietat.<br /><span style="font-size:85%;"><br />Joseph Roth<br /><span style="font-style: italic;">Les ciutats blanques</span></span>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-17139603529083855372010-06-08T12:15:00.003+02:002010-06-08T12:17:49.662+02:00Però així, on vares dormir el diumenge a la nit?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9L17JbSTuYrZ49MsX6voAPdIIQ2mgwx_USzYpmy5wdSrPP5LVHzPydmuXplWH_CNQMEpu4gMTT3gIeEuxaYlmVkHerNGeoi-NvjdhNXTkIwn2sSWzq83D4DlaCmR2vrnyb-r4QF-tsvD7/s1600/cigarrette.jpg"><br /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9L17JbSTuYrZ49MsX6voAPdIIQ2mgwx_USzYpmy5wdSrPP5LVHzPydmuXplWH_CNQMEpu4gMTT3gIeEuxaYlmVkHerNGeoi-NvjdhNXTkIwn2sSWzq83D4DlaCmR2vrnyb-r4QF-tsvD7/s1600/cigarrette.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 125px; height: 314px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9L17JbSTuYrZ49MsX6voAPdIIQ2mgwx_USzYpmy5wdSrPP5LVHzPydmuXplWH_CNQMEpu4gMTT3gIeEuxaYlmVkHerNGeoi-NvjdhNXTkIwn2sSWzq83D4DlaCmR2vrnyb-r4QF-tsvD7/s320/cigarrette.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5480344728073625362" border="0" /></a><br />En un bar, dos fan un cafè.<br />-Però així, on vares dormir el diumenge a la nit?<br /><div style="text-align: justify;">-Ostres. Aquesta és una pregunta que a hores d’ara no estic en condicions de contestar, però tractant-se de tu, faré un esforç, company. Aquí va: la cosa va ser que, allà cap a dos quarts de vuit del vespre del referit dia, diumenge, després de passar-me gran part de la jornada (per no dir tota) en posició horitzontal (però sense companyia), em vaig trobar en la penosa situació de no tenir ja més tabac a casa. Sé que tu pots comprendre l’angoixa creixent que s’apodera d’un fumador en aquests casos. Així que em vaig guarnir mínimament per a l’ocasió (samarreta sense taques d’oli, pantalons llargs) i vaig procedir a baixar al carrer, disposat a arribar-me al restaurant que hi ha a la cantonada i aprovisionar-me convenientment d’una bona quantitat de droga legal: res, tres o quatre paquets. I fins aquí puc parlar: tan bon punt vaig travessar la plaça de sota casa meva va aparèixer a l’horitzó una llum encegadora que, valgui’m la redundància, em va encegar. Quan vaig alçar la vista, el vaig veure: un estranyíssim aparell volador, una mena de zeppelin de la mida del Camp Nou (no exagero, i potser em quedo curt) es trobava suspès a l’aire just a sobre meu. Amarat de pànic, vaig provar de fugir. Va ser en va. Recordo ara fugisserament unes escales metàl•liques (de color fúcsia), uns rostres estranys (de color verd), uns cossos encara més estranys però no per això del tot desagradables (o això em va semblar, no vaig tenir massa temps per fixar-m’hi), unes pantalles que feien pampallugues, uns cables que penjaven per tot arreu, una llitera enorme i molt acollidora on em van estirar, una són terrible que em va vèncer... i res més. Quan em vaig despertar ja era el dilluns al matí, jo anava en bicicleta cap a la feina i tot semblava normal. Em vaig aturar i vaig fer una, dues trucades; els que van respondre ho van fer en un to una mica sorneguer, i em varen preguntar si tot anava bé. I si, tot anava bé, vaig respondre jo. Bé, de fet, en tornar a pedalar, vaig notar unes petites molèsties o irritacions que, mira, de fet no eren res, perquè varen desaparèixer aquell mateix vespre, tan bon punt vaig arribar a casa i vaig localitzar una crema hidratant que ja fa temps em varen recomanar i que sempre tinc a mà, previsor que és un.<br /></div>-Déu n'hi do. Escolta, em dónes un cigarret?<br />-Té.Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-12324337852529730112010-06-06T18:34:00.006+02:002010-06-06T19:08:30.142+02:00El rostre i les músiques<div style="text-align: justify;">Escolto la Suite n. 1 de violoncel de JS Bach. Toca l'instrument Ophélie Gaillard: em sembla una música dolça, ensimismada, on hi ha pauses i paciències, travessada per l'amor i també la lucidesa.<br /></div><div style="text-align: justify;">Quan acaba, la torno a posar sencera, però ara qui toca és Pau Casals: en surt foscor i passió, el so es recargola aspre i exasperat com un dolor imperiós, necessitat de manifestar-se.<br /></div><div style="text-align: justify;">Apago l'aparell i miro les caràtules, els rostres, durant una estona.<br /></div><br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiUUTgsw0sKKhxF4GsuG4bG1Ca6aUzwI_exJylfFONC6XByXy_NKzah8i4hyjiv0YD6wRMqbsS5jKXzWKBX296rNrryWgo7PLZLonIYtfjmLo0MbW6NFO6HCNLLjSGFEl-SI5P0LShjNqt/s1600/gaillard.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 87px; height: 95px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiUUTgsw0sKKhxF4GsuG4bG1Ca6aUzwI_exJylfFONC6XByXy_NKzah8i4hyjiv0YD6wRMqbsS5jKXzWKBX296rNrryWgo7PLZLonIYtfjmLo0MbW6NFO6HCNLLjSGFEl-SI5P0LShjNqt/s320/gaillard.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5479707065005318098" border="0" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8GtqVkSiNAVxgA3S8jU5IwzhSDbcoz0vwMhv2VgF8ff1fA-zETwxKbMZKbIB7wDd8UOpmq1sjQGlxNxuSeJHJZhH9lqVficZfgZuc0gEvEnS0yUw10nt-fzfUN8rkgHWYOGaNwhrnso-5/s1600/casals.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 86px; height: 90px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8GtqVkSiNAVxgA3S8jU5IwzhSDbcoz0vwMhv2VgF8ff1fA-zETwxKbMZKbIB7wDd8UOpmq1sjQGlxNxuSeJHJZhH9lqVficZfgZuc0gEvEnS0yUw10nt-fzfUN8rkgHWYOGaNwhrnso-5/s320/casals.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5479706658776273330" border="0" /></a><br /><br /></div>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-47777869999411500602010-06-03T19:46:00.005+02:002010-06-03T20:44:13.591+02:00Tot amor lluita<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVZFKUR7nqTJEBPPgRIqoksVukDAmrdJqlYKr_eghFgqG4ZtDsudOJFjLWevtH-XPPQSg1ElvCDKQa33l_TpVM8p0r_lzVePeAO3NOtKslVXTPnYujLxY8Nf2NbWl3oXaHf7HJMqnkjEzv/s1600/l'amor-i-psique.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 227px; height: 148px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVZFKUR7nqTJEBPPgRIqoksVukDAmrdJqlYKr_eghFgqG4ZtDsudOJFjLWevtH-XPPQSg1ElvCDKQa33l_TpVM8p0r_lzVePeAO3NOtKslVXTPnYujLxY8Nf2NbWl3oXaHf7HJMqnkjEzv/s200/l'amor-i-psique.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5478617745338147522" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Tot amor es debat per concretar-se, però en el moment del triomf es topa amb la seva derrota última. Tot amor lluita per sepultar les fonts de la seva precarietat i incertesa, però si ho aconsegueix, aviat comença a pansir-se, i desapareix. Eros està posseït per l'espectre de <span onclick="setCurrentObject(spellCheckers0); showSuggestions('Tánatos', 'spellCheckers0_0_Tánatos'); return false;" id="spellCheckers0_0_Tánatos" class="highlight">Tànatos</span>, que cap encanteri màgic no pot exorcitzar.<br /><br /><span style="font-size:85%;">Zygmunt Bauman<br /><span style="font-style: italic;">Amor líquid</span></span><br /></div>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-73914800303466902062010-05-29T11:38:00.006+02:002010-05-29T11:57:27.941+02:00Mai no estàs trist<span style="text-decoration: underline;"><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhy8uB5GI7Qga_JqwNebDnDIyIwsXQHlbIDkx2XXNkI00equqOlD1PfWyo1QZr-oir4ggb7LFD0SotDXj6rNLG2jn0xfM-PNnzUoRWjqU2MD3aYDbSFP9Rq4BDU_1zpBwDi6SIRMdPGNZO/s1600/consomm%C3%A9maggi.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 269px; height: 178px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhy8uB5GI7Qga_JqwNebDnDIyIwsXQHlbIDkx2XXNkI00equqOlD1PfWyo1QZr-oir4ggb7LFD0SotDXj6rNLG2jn0xfM-PNnzUoRWjqU2MD3aYDbSFP9Rq4BDU_1zpBwDi6SIRMdPGNZO/s200/consomm%C3%A9maggi.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476625538668505266" border="0" /></a><br /><span style="text-decoration: underline;"></span>- Mai no estàs trist?<br />- No, perquè una cosa em consola sempre d'una altra.<br /><br /><span style="font-size:85%;">Agota Kristof<br /><span style="font-style: italic;">La prova</span></span><br /><br /><div style="text-align: right;"><span style="font-size:85%;">* foto d'<a href="http://www.flickr.com/photos/photominima/">Albert Sánchez</a></span><br /></div>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-12270552460239601502010-05-25T07:56:00.004+02:002010-05-25T08:09:58.215+02:00Treballs i penes<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSIS_y7FxMyXEweAJaZj3ymhGZdxbDIBsyQ6eSROe14GJrEMExRcSV35u2YacXlcukG3wdA1MhFPKnewrWTMZGCpSxHQA0ze3-YixdvXXs1xsi_HqYcGrXbtbw6cs99-xtwrGfg1zsqSwd/s1600/treballs+i+penes.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSIS_y7FxMyXEweAJaZj3ymhGZdxbDIBsyQ6eSROe14GJrEMExRcSV35u2YacXlcukG3wdA1MhFPKnewrWTMZGCpSxHQA0ze3-YixdvXXs1xsi_HqYcGrXbtbw6cs99-xtwrGfg1zsqSwd/s200/treballs+i+penes.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5475085236273068402" border="0" /></a><br /><span style="font-size:100%;"><span class="UIStory_Message">De vegades camino errant en la boira i en mil vacil·lacions i confusions, i sovint em sento miserablement abandonat. Però penso que és bonic lluitar. Un home no se sent orgullós de les alegries i del plaer. En el fons l'únic que dóna orgull i alegria a l'esperit són els esforços superats amb bravura i els patiments sup<span class="text_exposed_show">ortats amb paciència.<br /><br /><span style="font-size:85%;">Robert Walser<br /><span style="font-style: italic;">El passeig</span></span><br /></span></span></span></div>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-64314496858431849792010-05-21T18:51:00.003+02:002010-05-21T18:59:44.440+02:00Àngel<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIklfMOmJFiMnP0kEnO4WexCq8OeIA8pQF_DsZBG9giEiyvBivaT2Egw-WwD4l5m-TG52N7bD1YzT4piMWBR_-g111RR_DY2qarP49MlQ1gdZk_wVSWL1L3X3SslN8zVddOIygcTa6ajqE/s1600/%C3%A0ngel.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 147px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIklfMOmJFiMnP0kEnO4WexCq8OeIA8pQF_DsZBG9giEiyvBivaT2Egw-WwD4l5m-TG52N7bD1YzT4piMWBR_-g111RR_DY2qarP49MlQ1gdZk_wVSWL1L3X3SslN8zVddOIygcTa6ajqE/s200/%C3%A0ngel.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5473768815035051970" border="0" /></a><br /><div style="text-align: left;">No m'agradaria ser aquell a qui he convertit en àngel.<br /></div><br /><span style="font-size:85%;">Robert Walser<br /><span style="font-style: italic;">L'àngel</span></span>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6104714144125742161.post-74543294499186535492010-05-17T11:17:00.007+02:002010-05-17T11:59:41.766+02:00De com la dona del nas punxegut i el Gran Home parlen i no s'entenen, potser perquè de fet, i segurament per sort, no arriben ni a parlar<div style="text-align: center;"><span style="text-decoration: underline;"><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu9OcxtiIzBGY9zdS3l9ZCzNpa3qev7mSsno8HtVO739Wuv7jkN3ljE8Mtx04-Y5ypFHGxbId-eMVHyvOLlb8M4KYipUp9wRiS1nBwbBWJ7Zrr6ZOnDFVRMON6RwMNUD1lP3KjtCqBEDEb/s1600/la+dona+del+nas+punxegut+i+el+Gran+Home.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 325px; height: 393px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu9OcxtiIzBGY9zdS3l9ZCzNpa3qev7mSsno8HtVO739Wuv7jkN3ljE8Mtx04-Y5ypFHGxbId-eMVHyvOLlb8M4KYipUp9wRiS1nBwbBWJ7Zrr6ZOnDFVRMON6RwMNUD1lP3KjtCqBEDEb/s200/la+dona+del+nas+punxegut+i+el+Gran+Home.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5472166070831661506" border="0" /></a><br /><div style="text-align: right;"><span style="text-decoration: underline;"></span><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;"><span style="text-decoration: underline;"></span>dibuix de <a href="http://www.flickr.com/photos/mariamantella/">Marialamar</a></span></span><br /></div></div><div style="text-align: justify;"><br /><br />Un matí de primavera (o potser hauria de dir un molt bonic matí de primavera, o potser ho hauria de deixar en un matí, així, tal qual i a seques, no fos cas que embrutíssim i emmascaréssim i final i fatalment confonguéssim el sentit central i últim de la narració només de començar-la), així doncs un matí, deia, la noia es va llevar i va manifestar que estava contenta i que no necessitava argumentar a ningú el perquè de la seva situació de acontentament o benestar o felicitat puntual i momentània, sens dubte fugissera com són sempre les situacions felices, tal i com ella i jo i algun altre, fins i tot potser el lector, sabem tant bé.<br /><br />- Que bé -va dir la noia després de pujar la persiana i comprovar que el cel estava, per fi, net i ben blau tot i que encara era força d'hora-. Quin matí més bonic farà -va afegir-. Avui estic contenta -va dir finalment, i aquestes varen ser les seves últimes paraules, s'entén que les últimes que va verbalitzar en veu alta i que conformen la manifestació o declaració a la que em referia al principi, no sé si el lector ho recordarà ja a aquestes alçades, sé que divago i que l'escrit se m'està anant de les mans, així que aturem-ho i fotem-li ja amb el que ve a continuació.<br /><br />El que ve a continuació és aclarir que la noia o dona en qüestió és la que el lector podrà veure si fa el petit esforç d'aixecar una mica la vista d'aquest barreig de paraules segurament poc encertades, poc lluïdes, i situar-se a la part superior del paper o pantalla, on hi ha un dibuix, molt més agraït i interessant de mirar. La figura que encarna la noia presideix el dibuix, a la seva part superior dreta; això no costa gens de veure, com tampoc que és una noia amb el nas prominent i punxegut; també veiem, per poc que ens hi posem, que a la part inferior hi ha un altre personatge, del qual també ens n'haurem d'ocupar, perquè aquest home que apareix de perfil i amb aquest aspecte una mica inquietant no és un home qualsevol: és el Gran Home -així en majúscules.<br /><br />- Escolti, senyoreta -va dir llavors el Gran Home-, l'he sentida fa un moment i li he de fer unes consideracions al respecte.<br /><br />La veu del Gran Home és greu i profunda i va acompanyada sempre dels moviments del dit índex de la seva mà dreta, que és un dit molt mal parit perquè quan qui ens parla el mou simultàniament en la nostre direcció és inevitable que ho acusem i que, tontament, tendim d'immediat a donar-li la raó a qui així parla, o com a mínim a prestar-li atenció i donar crèdit a allò que diu, com si fos el mestre o el pare o la mare o el president d'alguna cosa, així d'infeliços som i serem fins a la fi dels nostres dies.<br /><br />Si, costa molt deixar d'atendre una veu greu i profunda acompanyada dels moviments adequats d'un dit índex que ens assenyala; cal un cert caràcter per no deixar-se intimidar; cal ser una mica inconscient, tenir certa xuleria; i també penso (però no em feu gaire cas a mi, que em vaig criar mirant per televisió pel·lícules d'en John Wayne), crec, deia, que potser cal, abans, haver hagut de suportar-la repetidament aquesta cosa, aquesta veu greu empeltada de ditet bellugadís i posat de persona seriosa, que per cert d'això encara no n'hem parlat, de les persones serioses, però pensant-ho una mica ho deixarem per un altre dia, que l'escrit ja s'allarga i no tenim tota la vida, almenys jo no, ja em sap greu.<br /><br />La qüestió principal, o almenys la més important de la que jo volia aquí parlar, la més important per a mi, s'entén, que al fi i al cap sóc jo qui escriu això i si no, que ho escrigui algú altre, cony, i ja em perdonareu, la qüestió és, deia, que arribats en aquest punt la noia s'enlaira. Si, si, s'enlaira, tal i com ho sentiu o més ben dit ho llegiu: s'enlaira, sura per sobre de les paraules que el Gran Home es disposa tot just a dir i que per tant encara ha de començar a dir però que la noia del nas punxegut ja s’imagina quines seran, perquè ella sap que el Gran Home, de fet, sempre diu el mateix, sempre està igual, vinga i vinga, dient les mateixes coses serioses i tristes i carregades de seny i de raó i de falta d'amor i interès per la vida, si, si, per la Vida -posem-ho també en majúscules, què carai-, igual com fan sempre i en tota ocasió tots els Grans Homes que hi ha, hi han hagut i hi hauran sempre, és millor que no ens enganyem ni covem esperances en aquest sentit, Grans Homes arreu n'hi haurà, no s'hi pot fer res i és així i ja està.<br /><br />Si, si: mireu amb atenció un altre cop. Mireu com sura i vola i s'enlaira la noia del nas prominent i perfil difícil; puja tant que ara ja el cap se li separa del cos, i en aquest moment tot el que hi ha al voltant es torna de color carbassa, no!, no és carbassa que és més aviat salmó o sorra o rosa pàl·lid, en tot cas un color molt bonic i també tranquil, d'aquells que relaxen, tant és així que els interioristes sempre te'l recomanen com a color adequat per pintar les parets de ca teva, bé, a mi no perquè molts calers no tinc i per tant tampoc tinc interiorista, una llàstima i una vergonya, què hi farem -pagueu-me'n un i en tindré, no et fot!-. Perquè fa això ara la noia, la dona del nas afilat? Ah, qui ho sap segur...! Qui sap si és perquè la mà del gran home, tan pot ser expressament o per atzar, amenaçava amb agafar-la pel vestit, que és un vestit d'aquells d'abans, d'aquells que duien uns lligams a la part de l'esquena (no n’heu vist? Que no heu vist pel·lícules de cowboys? Westerns, d'època, si, d’aquells que sortia sempre en John Wayne!), i així la noia, que ara ja només li veiem el cap, pot alliberar-se de les paraules fatals que el Gran Home està a punt de pronunciar i que pronunciarà i de fet està ja pronunciant.<br /><br />La dona de nas original balla i es desplaça per l’espai, embolicada en la seva aura de color carbassa i un aire tranquil i pacient, i sembla ben bé que, tot i ser-ne ben conscient, no li afecta gens el que passa ara a sota seu: mireu, mireu quines taques fosques s'hi han fet ara en aquesta part del dibuix. A l'esquerra, quina negror, que sembla fum negre d'incendi pujant cap al cel; a la dreta també, que ja s'ha enfosquit el vestit que duia la noia (duia i ja no du, perquè la noia ja no hi és ara, a dins del vestit) i fins i tot als cordillets, negres com carbó ja a causa de la proximitat dels dits del Gran Home, tots, l'índex i els altres també, tots els de la mà i vés a saber si els de l'altra mà també, llàstima que això no ho podrem pas acabar de dir en veu alta, perquè no ho veiem. Però ja se sap, és el que passa sempre amb els dibuixos, que per molt bé que es facin només tenen dues dimensions i, per molt que t'hi escarrassis, mai no pots saber amb seguretat què hi ha al darrera del que hi veus dibuixat.</div>Kaskuhttp://www.blogger.com/profile/17030034661753246453noreply@blogger.com2