25 d’agost 2011

Tempo è dolore

'Tempo è dolore', que deia aquell, ni idea de qui era aquell.

Empenyo els dies amb esforç, confiant que qui dies passa, etc, i que n'arribaran de millors, de dies, i una mica avergonyit; perquè si alguna cosa he après és que tots i cadascú de nosaltres tenim el nostre, de dolor, i que el meu no serà mai més intens o important que el d'algú altre, excepte perquè és el meu i el sento jo; perquè sé que tinc i tindré plaers i dolçors que molts no han tingut ni tindran mai; perquè sé també que hi ha algú, aquí i allà, que pensa en mi i es preocupa, i vol que el meu dolor sigui petit o fins i tot que no sigui, la qual cosa no pot dir tothom; perquè jo mateix veig que les meves cabòries són cabòries de pijo i que això és la cosa més trista que es pot dir de les cabòries de ningú.

Segueixo escoltant la cançó, i lamentant-me: lamentablement.

15 d’agost 2011

Ara mateix i nua



Bicicleta per segon dia consecutiu. L'angoixa apaivagada. Sol a la pell, suor. Vi blanc, tabac, l'arròs bull. Ara mateix et voldria aquí, nua.

09 de maig 2011

La font del dolor i de l'alegria


Pot ploure i pot haver-hi tempesta, no depèn d'això, sovint pot apoderar-se de tu una petita alegria en un dia de pluja i fer-te embogir de felicitat. Llavors et poses a mirar al teu voltant mentre rius en silenci. En què penses? En el vidre transparent d'una finestra, en un raig de sol en aquest vidre, en la visió d'un petit rierol i tal vegada en una franja blava de cel. No té per què ser més que això.
Altres vegades ni tan sols les vivències extraordinàries aconsegueixen treure't d'un estat d'ànim apàtic i anodí: pots estar-te assegut al mig del ball indiferent i fred, perquè és el teu propi interior allò que constitueix la font del dolor i de la alegria.

Knut Hamsun
Pan

05 d’abril 2011

Roques


Todo el castillo se hallaba en las rocas. La roca lo había parido y lo mantuvo durante varios siglos en su seno. Ahora la roca vuelve a ser la roca. Vuelve a crecer. Se renueva y cubre las formas del castillo. La gente aún vive en sus entrañas. Les Baux tiene una población de trescientas almas. De ellas, cien habitan las ruinas. Los niños nacen y se crían entre piedras feroces y monumentos históricos. Los jóvenes enamorados caminan al atardecer por las cavernas. Se abrazan sobre la creta. Engendran en tumbas vacías.

Joseph Roth
Las ciudades blancas

31 de gener 2011

Decentment


Es necessita ésser molt elegant i molt ben construït per resistir, decentment, la vagància. És un estat que us arrassa l'esperit i la voluntat. Totes les il·lusions hi naufraguen i el volum d'aquest naufragi és proporcional al gruix de les il·lusions i de la sensibilitat que hom havia, de jove, presentat.

Josep Pla
Nocturn de primavera

27 de gener 2011

Res millor



Des de la biologia als instints, no hi ha res més diferent que un home i una dona. És com si fossin espècies completament diferents, però que estan condemnades a viure juntes. Pitjor encara: viuen d'aquesta relació, i viuen per a ajuntar-se als seus semblants. Els homes es comprenen entre si, i les dones també, però, entre els uns i les altres, no aconsegueixen res millor que seduir-se.

JL Pio Abreu
Com tornar-se boig