18 de gener 2010

Lluny, en el record


És fascinant veure quant lluny en el record podem arribar a situar la infantesa. Però el nen sempre és molt a prop, ens fa companyia, la majoria dels casos sense que ens n'adonem i encara més quan el neguem, o quan provem de matar-lo.
Incrustat en el present (això tan mentider que tothom ens diu que ens hem de creure), el món propi del nen que vàrem ser resta intacte, i ens persegueix des de dins de nosaltres mateixos.

9 comentaris:

Frannia ha dit...

Aquest nin sembla tenir ulls atemorits...no matis el nen, però sí la por dels seus ulls.

Yuuko Emeraude Taylor Clow ha dit...

Llavors, arrels, fulles, i l'esforç per arribar algun dia al cel. Saluts!

http://galacticculture.files.wordpress.com/2009/08/seed2.jpg

Joanet ha dit...

amic Cassú,
el nen són els desitjos, les il·lusions que un dia vam tenir però també les rabietes, les pors ... cal mantenir el nen però sense oblidar que ja som adults ...
Per cert, aquesta bata també la tenia jo, ens igualava a tots en el pati gris, sempre gris, de qualsevol escola postfranquista ...

Kasku ha dit...

Frannia: el nen no el podem matar. La por penso que tampoc, però si te la mires de cara es va tornant petita, petita, petita.

Yuuko: el cel? Quina imatge més xula. Merci.

Joanet: els desitjos i les pors van agafats de la mà. I la bata de la foto no és postfranquista sinó franquista del tot: ja tinc una edat.

Joanet ha dit...

Pàg 23 ... ( personatge principal ) ...
aquell mateix vespre va troba una foto, feta a l'escola de primaria, i es va posar a plorar. Assegut al seu pupitre, el nen tenia un llibre. Mirava l'espectador amb un somriure, ple d'alegria, aquell nen era ell. El nen feia el deures, aprenia les lliçons. Entrava en el món, descobria el món i el món no li feia por; es preparava per ocupar el seu lloc en la societat dels homes. Duia una bata amb un coll estret ...

Pàrraf de Les Partícules Elementals. Michel Houellebecq .

Kasku ha dit...

Uau...

Kasku ha dit...

Olga Cassú, Natalia González, Patrícia Maseda, Ramon Ponce i Montserrat Valentí se'l deuen haver llegit, aquest post. Gràcies a tots per l'atenció i pels comentaris al Facebook.

Anònim ha dit...

Sens dubte Carles.
Ara que, no sabia pas que ens coneguéssim tu i jo...

Patrícia.

Kasku ha dit...

Ens coneixem? ;)

Publica un comentari a l'entrada