Pablo Picasso - 1906"M'agrada això de cordar-me el davantal", va dir ella tot somrient.
"Doncs a mi m'agrada -va dir ell- posar-me una camisa vella, recosida i passada de moda que va ser del meu pare: així recordo que vinc d'una família molt humil.
I de vegades duc un barret de copa, per tal que els altres puguin burlar-se de mi pel carrer: així m'abaixo els fums i faig que riguin, i que oblidin durant una estona la infelicitat que arrosseguen.
També hi ha dies, pocs, que vaig despullat: llavors, per un moment, imagino que sé qui sóc."
.jpg)
5 comentaris:
Bellíssim!
el breu instant entre la vigília i els somnis... quan l'abraçada a la persona q t'acompanya al llit encara pot ser lleugera, neta de pors i artificis.
és el meu moment de nuesa preferit, ves per on.
m'agrada el teu blog!
El teu relat sembla un quadre de Calsina. Intel·ligent i català.
Frannia: Merci!
Una q passejava...: Gràcies: passeja-hi quan vulguis.
Violette: Oh. No coneixia aquest pintor: és molt bo! Quedo en deute amb tu, :)
Olga Cassú, Albert Sánchez, Natalia González, Mercè Cat, Maria Costales i 'El Llop Ferotge' han tingut la gentilesa de manifestar-se en referència al present escrit. Ehem. Al Facebook, of course.
Publica un comentari a l'entrada