És extraordinari comprovar quant lluny de la realitat poden situar-se les dones. Viuen en un món propi, i mai ha existit ni podrà existir res de semblant. És massa bell; si calgués posar-lo en peus s'esfondraria abans del primer crepuscle.
Joseph Conrad
El cor de les tenebres
Joseph Conrad
El cor de les tenebres
* foto: Albert Sánchez
.jpg)
8 comentaris:
És l'altre "costat" de la realitat, aquell lloc els homes no hi podeu accedir... Ioia
Ufff, ufff, podries tenir un allau de comentaris amb aquest post...No ho crec. Un poc més complicades, això sí, però és una qüestió de sensiilitat, no de gènere. Hi ha dones que no ho són i homes que sí. Per què sempre voler separar, per què?
:) hi ha una frase que diu, "les diferencies s'atrauen", doncs estem fets per complementar-nos uns als altres. Encara que personalment crec que si la societat no ens marques tan la diferencia, potser aquesta no seria tan gran... m'explico?
Oli
Així que s'han adonat de la nostra estratègia de crear un nou ordre simbòlic... L'estem construint tan a poc a poc (a base de petits èxits i petites renúncies) que no podrà esfondrar-se.
Som diferents, i tant que sí, és una evidència. Tenim un món propi, allunyat de la realitat, dels homes, que no de la realitat de les dones. Posa'ts a triar, que la realitat sigui bella.
Però la qüestió és:
De quina realitat se situen tant lluny? I perquè?
De món propi n'existeix un de sol?
Jo diria: Tants caps, tants barrets!
"I encara diria més!":
Com més serem, més riurem!
M'agrada molt la foto de l'Albert. Si seguim qualsevol de les rutes assenyalades en els mapes que hi ha al darrera trobarem, en la foscor de rutes subterrànies, la sobirania negada a la feminitat humida i misteriosa que, de diferent manera, tant tenen els homes com les dones. Jo dic: visca els principis, tots.
També han dit la seva (al Facebook): Albert Sánchez, Olga Cassú, Xavi Figueras, Anna Mera i Bernat Costa.
Publica un comentari a l'entrada