16 de març 2010

I ara què?


Avarat al centre del llac salat de mi mateix: la barca grinyola.

13 comentaris:

lolívia ha dit...

Vos també escriviu molt bé.

Kasku ha dit...

Au va!

lolívia ha dit...

Me catxis els poetes i les seves vergonyetes.

Anònim ha dit...

breu i profund.Ioia

Anònim ha dit...

Què de què?

david

Kasku ha dit...

Ioia: ja saps, 'Lo breve, si bueno, dos veces breve'... era així, no?
David: pel to del teu comentari em penso que ja sé qui ets. Com et va?

Sara ha dit...

A mi m'agrada el final sinestèsic que descriu so però fa pensar en moviment.

Kasku ha dit...

Sinestèsia. Sinestèsia. És una paraula bonica, d'aquelles que ve de gust pronunciar.

Anònim ha dit...

Collonades

Kasku ha dit...

Oh! Com gosa?

rhanya2 ha dit...

La frase comença dolça, plàcida, suau i acaba amb un cop sec i dolorós.
Ets poèticament sintètic!!
;)

Kasku ha dit...

Síntesi. Síntesi. Si, m'agrada dir-ho: síntesi.
;)

Kasku ha dit...

Sempre agraeixo el comentaris al Facebook. En aquest cas els de Sara Bailac, Natalia González, Olga Cassú, Albert Sánchez, Mercè Cat i (com no) Anna Mera.

Publica un comentari a l'entrada