27 de març 2010

Antoine Doinel



Ahir em varen regalar una foto: vaig arribar al bar, una mica esverat o pensant en massa coses alhora i, sense ni adonar-me'n, ja la tenia a les mans.
El conec aquest nen. És el mateix que m'acompanya i persegueix a través dels anys. Aquest nen i jo sempre arribem a la mateixa platja deserta.



1 comentaris:

Kasku ha dit...

Divertits comentaris al Facebook per part de la Marta Sureda, l'Albert Sánchez, l'Olga Cassú i en Bernat Costa. Gràcies: m'heu fet riure i això no es paga amb diners!

Publica un comentari a l'entrada