14 d’octubre 2009

Al vespre

No vaig trobar ànima vivent. Ja fosquejava. Vaig abraçar-me al silenci de la vida, amb una avidesa inexplicable.

Josep Pla
Contraban

2 comentaris:

Bleda assolellada ha dit...

El silenci de la vida deu ser això que queda després de la tramuntana o els tres segons d'abans d'adormir-se.

Coincideixen amb els moments més fèrtils. Quin un, en Pla!

Kasku ha dit...

El silenci de la vida és el que queda després de qualsevol tormenta, vent, soroll, explosió o eufòria. És el que dibuixa el sentiment d'allò que ha passat. Jo sempre m'hi abraço amb avidesa. I pel que es veu el mestre també s'hi dedicava.
Un pàjaru i un linse, en Pla.

Publica un comentari a l'entrada