A les mans

Apago el cigarret i em miro les mans: els palmells.
Hi ha durícies.
Semblen buides.
Però si miro amb atenció, si persevero, se m'omplen, apareixen lentament les meves pertinences:
Tinc un cor esparracat i somnàmbul.
Tinc un grapat de gent que m'atabala i em salva.
Tinc una tendència ridícula al monòleg i al discurs.
Tinc una tendència absurda a escoltar en silenci.
Tinc un enyor estèril pel que ha quedat enrere i un desig suïcida pel que queda al davant.
Tinc una fe considerable però sóc infinitament descregut.
Tinc un odi ferotge per la mentida i l'engany.
Tinc una nul·la tolerància al melodrama, la queixa i la recriminació.
Tinc el terror de les veritats dites a boca de canó.
Tinc una fam, brusca i salvatge, de la pell que decideixo estimar.
Tinc l'esperança amarga de la terra, del descans implacable i dolcíssim.