El silenci de la vida és el que queda després de qualsevol tormenta, vent, soroll, explosió o eufòria. És el que dibuixa el sentiment d'allò que ha passat. Jo sempre m'hi abraço amb avidesa. I pel que es veu el mestre també s'hi dedicava. Un pàjaru i un linse, en Pla.
2 comentaris:
El silenci de la vida deu ser això que queda després de la tramuntana o els tres segons d'abans d'adormir-se.
Coincideixen amb els moments més fèrtils. Quin un, en Pla!
El silenci de la vida és el que queda després de qualsevol tormenta, vent, soroll, explosió o eufòria. És el que dibuixa el sentiment d'allò que ha passat. Jo sempre m'hi abraço amb avidesa. I pel que es veu el mestre també s'hi dedicava.
Un pàjaru i un linse, en Pla.
Publica un comentari a l'entrada