La nit regala els seus miratges: pols i cendra. A la tarda assolellada de diumenge, les realitats voleien a tot drap, entren per les finestres obertes.
skip to main |
skip to sidebar
Dies passats
-
►
2010
(38)
- de desembre (1)
- de novembre (1)
- d’octubre (2)
- de setembre (2)
- d’agost (1)
- de juliol (1)
- de juny (6)
- de maig (6)
- d’abril (6)
- de març (5)
- de febrer (3)
- de gener (4)
-
▼
2009
(33)
- de desembre (7)
- de novembre (4)
- d’octubre (5)
- de setembre (3)
- d’agost (3)
- de juliol (1)
- de juny (2)
- d’abril (2)
- de març (1)
- de febrer (2)
- de gener (3)
-
►
2008
(29)
- de desembre (1)
- de novembre (4)
- d’octubre (2)
- de setembre (3)
- d’agost (2)
- de juliol (4)
- de juny (5)
- de maig (5)
- d’abril (3)
.jpg)
3 comentaris:
26 paraules. Déu n'hi do! Heu tallat de cop la verborrea?
Mercè: de vegades si.
Bleda assolellada: ja ho veu, m'estic polint.
Esmento i agraeixo aquí els comentaris fets al Facebook sobre aquest escrit per part de Natalia González, Albert Sánchez i Olga Cassú.
Publica un comentari a l'entrada