Fa mal dia, avui, pare. Quan m'he llevat tenia mal de cap, i jo no en tinc mai. He begut el cafè i estava amargant. Hi he afegit sucre, però quan més n'hi posava més amarg es tornava. Potser tot plegat sigui un somni. No sempre està clar, saps? Hi ha vegades que em llevo enmig de la nit i no sé si sóc jo el que camina per la casa, o sóc només qui ho somia, o si és el somni d'un altre. No et passa mai a tu? Mira el gos, pare. Està neguitós, però no borda. I la llum està canviant; sembla que es vulgui fer fosc. Aquest matí he vist ocells que volaven en cercles sobre el pati. S'ha girat fred. Tots els rosers s'han marcit. Si, segurament és un somni. És això, veritat? Pare, perquè no em contestes?
.jpg)
2 comentaris:
Ja, ja. M'has fer pensar en la peli El sexto sentido. Ell està mort i per això el seu pare no el contesta... o
Susagna: amb aquesta peli em passa que no la trobo massa bona, però en canvi m'agrada molt tornar-la a veure. M'emociona. Pobre nen, pobre psiquiatra, pobres tots nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada