El viatge i la seva nàusea: trens, hotels, carrers, bars, mil cares desconegudes.Assegut en un bar, espero l'hora de marxar.
Tanco els ulls, apreto les parpelles. Un somriure des de la foscor. Una cara es forma: la que he buscat (sense ànsia, sense pausa) aquests dies, enmig de les altres. No la trobaré. Aquí no, encara no.
M'aixeco, pago i me'n vaig. El viatge continua.
.jpg)
5 comentaris:
A vegades necessitem anar lluny per trobar, quan en realitat cerquem una resposta dins nostre per la qual només cal prendre el tren de la vida.
Ayla: penso que són igual d'interessants els viatges 'físics' i els interiors. No creus?
Igual d'interessants no. Els físics són molt interessants, els interiors, molt necessaris. No creus?
Em dec anar fent gran, perquè fa un temps que els trobo igual d'interessants. A banda, tinc uns somnis molt divertits on em passen coses que és impossible que em passin a la vida real. Hi ha nits que me'n vaig a dormir com aquell que se'n va al cinema.
El que deia, els somnis no són res més que reflexes de l'interior, del subconscient o l'inconscient, com en vulguis dir, però no deixen de ser viatges interiors que ens afloren els sentiments i/o ens ordenen les idees.
Són importants, els somnis, val la pena recordar-los i mirar de desxifrar i entendre el que ens volen dir, el que ens volem dir. Bona nit i a somiar...
Publica un comentari a l'entrada