Antoine Doinel

Ahir em varen regalar una foto: vaig arribar al bar, una mica esverat o pensant en massa coses alhora i, sense ni adonar-me'n, ja la tenia a les mans.

El conec aquest nen. És el mateix que m'acompanya i persegueix a través dels anys. Aquest nen i jo sempre arribem a la mateixa platja deserta.

Les dones i el món

És extraordinari comprovar quant lluny de la realitat poden situar-se les dones. Viuen en un món propi, i mai ha existit ni podrà existir res de semblant. És massa bell; si calgués posar-lo en peus s'esfondraria abans del primer crepuscle.

Joseph Conrad
El cor de les tenebres

* foto: Albert Sánchez

I ara què?

Avarat al centre del llac salat de mi mateix: la barca grinyola.

Els carrers insensats

Els carrers
que tantes nits
he caminat:
passos estranys,
aspres lliçons
que he tastat.

Els crims
que molts diuen
he comès:
tristos viaranys,
absurdes foscors
que he causat.

Tots aquests són,
ara mateix,
uns mons perduts,
ensorrats.

I ara a les mans
tan sols hi tinc
orgulls tossuts,
insensats.

* foto: Jordi Renart