Només plou

Fa tres dies que plou sobre Girona, amb una tossuderia desmenjada i desesperant. "Quan pararà?" i "Què diuen que farà demà?" han estat les preguntes més freqüents. Aquest migdia ha escampat de cop i he tingut la fortuna de poder fumar-me un cigarret sota el sol. El cel era ben net. Al cap d'una mitja hora ha tornat la llevantada i ara plou i bufa el vent igual que abans, com si no hagués passat el temps des del diumenge a la tarda. La gent parla en veu baixa i torça el gest, com si tingués adolorida alguna part del cos.

Serà molt llarg

- I què he de fer ara?
- El mateix d'abans. Cal continuar aixecant-se al matí, anar a dormir a la nit, i fer el que sigui necessari per viure.
- Serà molt llarg.
- Potser tota una vida.

Agota Kristof
La prova

No tenim res de res, Arthur!

Tots hem nascut a Arcàdia, és a dir, entrem en el món plens d'aspiracions a la felicitat i al gaudi i conservem la insensata esperança de realitzar-les, fins que el destí ens atrapa amb rudesa i ens mostra que res és nostre, sinó que tot és seu, ja que no només té un dret indiscutible sobre totes les nostres possessions, sinó també els braços i les cames, els ulls i les orelles, fins sobre el nas enmig de la cara.

Arthur Schopenhauer

Passen els dies com borrissols

Avui al migdia, cap a l'hora de dinar, el meu borrissol ha tornat.

L'he vist més fet, més segur de si mateix, i també una mica més trist. Aquesta vegada no ha vingut sol, i m'ha volgut presentar una seva amiga. Aquesta vegada era jo que no sabia què dir-li, així que els he fet fotos, tres:

Ai senyor, com passen els dies.

-ja tornem a ser-hi-