Tots hem nascut a Arcàdia, és a dir, entrem en el món plens d'aspiracions a la felicitat i al gaudi i conservem la insensata esperança de realitzar-les, fins que el destí ens atrapa amb rudesa i ens mostra que res és nostre, sinó que tot és seu, ja que no només té un dret indiscutible sobre totes les nostres possessions, sinó també els braços i les cames, els ulls i les orelles, fins sobre el nas enmig de la cara. Arthur Schopenhauer
.jpg)
2 comentaris:
Potser l'únic realment divertit - i sensat - d'haver nascut humà és defiar aquest destí que se'ns ha donat sigui com sigui, passi el que passi, fins al límit i més enllà de les pròpies forces...
"I never saved anything for the swim back" - Gattaca.
http://www.youtube.com/watch?v=Z55mpZE3xxc
Yuuko. Salu2!
L'altre dia, al carrer, passant pel costat de dos avis, sento que un li diu a l'altre: 'Què dius?' i l'altre que li contesta: 'Anant-li fotent!'.
* Comentaris al Facebook ('M'agrada'): Jordi Ignasi Nadal, Olga Cassú i Pau martinell.
Publica un comentari a l'entrada