
Fa tres dies que plou sobre Girona, amb una tossuderia desmenjada i desesperant. "Quan pararà?" i "Què diuen que farà demà?" han estat les preguntes més freqüents. Aquest migdia ha escampat de cop i he tingut la fortuna de poder fumar-me un cigarret sota el sol. El cel era ben net. Al cap d'una mitja hora ha tornat la llevantada i ara plou i bufa el vent igual que abans, com si no hagués passat el temps des del diumenge a la tarda. La gent parla en veu baixa i torça el gest, com si tingués adolorida alguna part del cos.
5 comentaris:
Potser tingui massa humida l'ànima. Per aquí tampoc atura...
Oyes la lluvia
chorreando palabras?
Isabel Escudero
L'ànima i l'ànim estan absolutament vinculats al temps, per això els homes i els animals són semblants a la terra on viuen. Ioia
Un bonica manera de mesurar el temps, entre cigarret i cigarret.
La Intransigent
Vida, Sara, Ioia, Intransigent, gràcies per fer-me cas.
Albert Sánchez, Olivera Ристески, Pau Martinell, Olga Cassú, Joan Soler i Anna Mera també s'ho van llegir i van dir-ne alguna cosa al Facebook, i també els ho agraeixo.
Publica un comentari a l'entrada