"(...) i pensava mentre corria que aquella ciutat per la que corria, per espantosa que la trobi sempre, és per a mi, però, la millor de les ciutats, aquesta Viena odiada, sempre odiada per mi, era una altra vegada de cop i volta per a mi estimada, la meva estimada Viena, i que aquelles gents que sempre he odiat i que odio i que sempre odiaré són però les millors gents, que les odio, però són commovedores, que odio Viena i, tanmateix, és commovedora, que maleeixo aquestes gents i, en canvi, he d'estimar-les i que odio aquesta Viena i, no obstant, he d'estimar-la i pensava, mentre corria ja pel centre de la ciutat, que aquesta ciutat és, però, la meva ciutat i sempre serà la meva ciutat i que aquestes gents són les meves gents i sempre seran les meves gents i corria i corria i pensava (...)"
Thomas Bernhard
Tala
4 comentaris:
Viena, Girona, Barcelona....
Exactament el mateix sento jo per la meva terra... :D salu2!
Violette, Yuuko: Viena, Girona, Barcelona, qualsevol lloc. Odiar i estimar alhora els orígens és quelcom universal, crec. Una altra cosa és tenir el valor de confessar-ho.
Alguns (Olga Cassú, Bernat Costa, Jordi Ignasi Nadal, Albert Sánchez, Ramon Ponce i Nica Serralonga) van dir alguna cosa al Facebook.
Ja sabeu que sempre ho agraeixo: gràcies.
Publica un comentari a l'entrada