Xai sentimental

Apropo els dits i sento l'últim cigarret: i tots els cigarrets són un de sol, el mateix de sempre. Fumo i torno a fumar però el deix que s'obre pas és de cop i volta un altre. Poden haver passat dies, minuts o mesos, això no importa gens, perquè igualment només hi ha una dona, i sempre sembla la mateixa.
Ara voldria poder plorar. Sona la música però estic cansat. La llum del dia es filtra, molesta. Dormiré. M'estalviaré de continuar masegant aquestes imatges fàcils, aquests pensaments equivocats.
Si: sóc un xai sentimental. Almenys ara ho sé i no hi ha res a fer. Dormiré i somiaré. Comprendré una vegada més que tot és mentida. Dormiré, somiaré, reposaré, i més tard, quan torni la vigília, em sentiré agraït.

* dibuix: Marialamar