02 d’abril 2010

Silenci, si us plau



Després d'haver xerrotejat durant hores, sentir-se envaït pel buit. Pel buit i per la vergonya. ¿No és indecent exposar els nostres secrets, divulgar el nostre ésser mateix, contar i contar-se, quan els moments més plens de la nostra vida els hem conegut durant el silenci, durant la percepció del silenci?

E.M Cioran
Aquest maleït jo

2 comentaris:

JoanaDark ha dit...

No es indecent Cassú, forma part de la nostra essencia humana. Tant el "xerroteig" com el silenci.
I diuen els que hi entenen que la clau està en l'equilibri de les dues coses. O això diuen...

Kasku ha dit...

Agraeixo els "M'agrada" al Facebook per part de l'Olga Cassú, la Roser Rimbau i l'Anna Crash-Crash.

Publica un comentari a l'entrada