Avarat al centre del llac salat de mi mateix: la barca grinyola.
skip to main |
skip to sidebar
Dies passats
-
▼
2010
(38)
- de desembre (1)
- de novembre (1)
- d’octubre (2)
- de setembre (2)
- d’agost (1)
- de juliol (1)
- de juny (6)
- de maig (6)
- d’abril (6)
- de març (5)
- de febrer (3)
- de gener (4)
-
►
2009
(33)
- de desembre (7)
- de novembre (4)
- d’octubre (5)
- de setembre (3)
- d’agost (3)
- de juliol (1)
- de juny (2)
- d’abril (2)
- de març (1)
- de febrer (2)
- de gener (3)
-
►
2008
(29)
- de desembre (1)
- de novembre (4)
- d’octubre (2)
- de setembre (3)
- d’agost (2)
- de juliol (4)
- de juny (5)
- de maig (5)
- d’abril (3)
.jpg)
13 comentaris:
Vos també escriviu molt bé.
Au va!
Me catxis els poetes i les seves vergonyetes.
breu i profund.Ioia
Què de què?
david
Ioia: ja saps, 'Lo breve, si bueno, dos veces breve'... era així, no?
David: pel to del teu comentari em penso que ja sé qui ets. Com et va?
A mi m'agrada el final sinestèsic que descriu so però fa pensar en moviment.
Sinestèsia. Sinestèsia. És una paraula bonica, d'aquelles que ve de gust pronunciar.
Collonades
Oh! Com gosa?
La frase comença dolça, plàcida, suau i acaba amb un cop sec i dolorós.
Ets poèticament sintètic!!
;)
Síntesi. Síntesi. Si, m'agrada dir-ho: síntesi.
;)
Sempre agraeixo el comentaris al Facebook. En aquest cas els de Sara Bailac, Natalia González, Olga Cassú, Albert Sánchez, Mercè Cat i (com no) Anna Mera.
Publica un comentari a l'entrada