Els carrers
que tantes nits
he caminat:
passos estranys,
aspres lliçons
que he tastat.
Els crims
que molts diuen
he comès:
tristos viaranys,
absurdes foscors
que he causat.
Tots aquests són,
ara mateix,
uns mons perduts,
ensorrats.
I ara a les mans
tan sols hi tinc
orgulls tossuts,
insensats.
que tantes nits
he caminat:
passos estranys,
aspres lliçons
que he tastat.
Els crims
que molts diuen
he comès:
tristos viaranys,
absurdes foscors
que he causat.
Tots aquests són,
ara mateix,
uns mons perduts,
ensorrats.
I ara a les mans
tan sols hi tinc
orgulls tossuts,
insensats.
* foto: Jordi Renart
4 comentaris:
Avui en diríem insensats i nevats d'aquests carrers, oi? :)
Passejant per aquí :)
Jo també he comès crims. Molts... però la vida no està feta precisament per conservar la innocència, sinò per perdre-la... tots cometem crims... és una de les conseqüències naturals de respirar.
M'he sentit molt molt molt identificada... Salutacions!
Sara: I tant. Ben emblanquinats i més insensats que mai. Avui, dos dies després, encara hi queda neu, :)
Yuuko: Ja tens raó. Al final, d'una manera o altra, tots acabem convertits en criminals. Salut!
Hi van haver inputs al Facebook per part de: Olga Cassú, Jordi Renart, Maria Costales, Natalia González, Anna Mera, Anna Crash-Crash, Bernat Costa i Albert Sánchez. Ja sabeu que s'agraeix.
Publica un comentari a l'entrada