Tremolors

El senyor de l'americana té calor. És una americana gruixuda i de les antigues. Sospira i se la treu, i li costa una mica, perquè és un senyor molt vell. Jo m'espero.

A continuació em demana si tenim un llibre. Consulto l'ordinador; li dic que no, que si vol puc encarregar que li portin des de l'altra biblioteca, però trigarà uns dies. Em dóna les gràcies. Em diu que no caldrà. Perquè era fullejar-lo ara, el que volia.

Deixem de mirar-nos però no del tot, ja m'enteneu, així que puc veure com lluita per tornar-se a posar l'americana: fa força i empeny, empeny fins que tot ell tremola, però el braç no entra. No es tracta pas d'ajudar-lo. M'espero. Tot plegat dura uns quants segons que a mi em semblen molts.