Abans d’ahir (a la botiga)
Fa una setmana vaig comprar dos jerseis. La dependenta em va dir que si comprava una altra peça tindria un descompte sobre el total, però com que no m’acabava de decidir va somriure tot fent un gargot a la factura i me l’allargà: si tornava un altre dia a comprar la tercera peça, me’l faria igualment, el descompte. Abans d’ahir vaig anar-hi.
Somriures, més somriures, i jo que compro una camisa molt bonica. Em sembla cara però calculo que el descompte la convertirà en barata. La noia passa el lector i em diu què dec. Li responc una mica brusc. Quan m’ensenya l’etiqueta amb el preu confirmo que m’està aplicant el descompte però només sobre la camisa. Li faig notar amb un somriure als llavis i tot el glaç que puc al ulls –fer això em va costar d’aprendre però ara ho faig prou bé.
Surto pensant: em volien estafar 10 euros però no han pogut.
Ahir (a l’estació)
Ahir vaig tornar en tren a Girona des de Tarragona.
Compro el bitllet a la finestreta, on ensenyo el resguard del d’anada perquè recordo que algú em va dir que fan descompte. Ja a l’andana veig que no me l’han fet, així que torno a la finestreta on el mateix noi que m’ha venut el bitllet m’informa, sense deixar de mirar la pantalla, que ara ja no hi pot fer res. Grapa els dos bitllets, hi fa un gargot i em diu que a Girona m’abonaran la diferència.
Un cop a l’estació de Girona vaig a la taula d’informació, on parlo primer amb una senyora, després amb una segona senyora i finalment amb totes dues alhora, sempre amb un somriure als llavis i tot el glaç que puc al ulls –fer això em va costar d’aprendre però ara em surt força bé.
Surto amb una frase al cap: em volien fotre 10 euros però ho he impedit.
Avui (al restaurant)
Aquest migdia he anat a dinar al restaurant que vaig sempre els dilluns; el menjar és variat, m’agrada el servei -és autoservei- i no és gens car.
A la caixa, pago amb un bitllet. La noia, que està fent vàries coses alhora o això sembla, em torna el canvi. No hi és tot. Li he donat un bitllet de vint i el canvi que em torna és de deu, així que li comento la circumstància amb un somriure als llavis i tot el glaç que puc al ulls -em va costar d’aprendre’n però us asseguro que ara ho faig a la perfecció.
Surto i encenc un cigarret tot rumiant: em volien cardar 10 euros i m’he defensat.
Avui a la nit (a casa)
Aquest vespre he anat al supermercat que tinc davant de casa, on he comprat menjar tenint com a únic criteri el de deixar-me portar pel plaer d’assaborir anticipadament un assortiment de formatges, un vi negre, ja sabeu, aquesta mena d’hedonismes en què diuen que solem caure els qui vivim sols.
No ha estat fins després d’endreçar-ho tot, a la cuina i amb el tiquet a les mans, quan me n’he adonat que la compra havia pujat 30 euros i 6 cèntims.
Fa una setmana vaig comprar dos jerseis. La dependenta em va dir que si comprava una altra peça tindria un descompte sobre el total, però com que no m’acabava de decidir va somriure tot fent un gargot a la factura i me l’allargà: si tornava un altre dia a comprar la tercera peça, me’l faria igualment, el descompte. Abans d’ahir vaig anar-hi.
Somriures, més somriures, i jo que compro una camisa molt bonica. Em sembla cara però calculo que el descompte la convertirà en barata. La noia passa el lector i em diu què dec. Li responc una mica brusc. Quan m’ensenya l’etiqueta amb el preu confirmo que m’està aplicant el descompte però només sobre la camisa. Li faig notar amb un somriure als llavis i tot el glaç que puc al ulls –fer això em va costar d’aprendre però ara ho faig prou bé.
Surto pensant: em volien estafar 10 euros però no han pogut.
Ahir (a l’estació)
Ahir vaig tornar en tren a Girona des de Tarragona.
Compro el bitllet a la finestreta, on ensenyo el resguard del d’anada perquè recordo que algú em va dir que fan descompte. Ja a l’andana veig que no me l’han fet, així que torno a la finestreta on el mateix noi que m’ha venut el bitllet m’informa, sense deixar de mirar la pantalla, que ara ja no hi pot fer res. Grapa els dos bitllets, hi fa un gargot i em diu que a Girona m’abonaran la diferència.
Un cop a l’estació de Girona vaig a la taula d’informació, on parlo primer amb una senyora, després amb una segona senyora i finalment amb totes dues alhora, sempre amb un somriure als llavis i tot el glaç que puc al ulls –fer això em va costar d’aprendre però ara em surt força bé.
Surto amb una frase al cap: em volien fotre 10 euros però ho he impedit.
Avui (al restaurant)
Aquest migdia he anat a dinar al restaurant que vaig sempre els dilluns; el menjar és variat, m’agrada el servei -és autoservei- i no és gens car.
A la caixa, pago amb un bitllet. La noia, que està fent vàries coses alhora o això sembla, em torna el canvi. No hi és tot. Li he donat un bitllet de vint i el canvi que em torna és de deu, així que li comento la circumstància amb un somriure als llavis i tot el glaç que puc al ulls -em va costar d’aprendre’n però us asseguro que ara ho faig a la perfecció.
Surto i encenc un cigarret tot rumiant: em volien cardar 10 euros i m’he defensat.
Avui a la nit (a casa)
Aquest vespre he anat al supermercat que tinc davant de casa, on he comprat menjar tenint com a únic criteri el de deixar-me portar pel plaer d’assaborir anticipadament un assortiment de formatges, un vi negre, ja sabeu, aquesta mena d’hedonismes en què diuen que solem caure els qui vivim sols.
No ha estat fins després d’endreçar-ho tot, a la cuina i amb el tiquet a les mans, quan me n’he adonat que la compra havia pujat 30 euros i 6 cèntims.
.jpg)
2 comentaris:
Perdó, no em deixaria pas 10€. Pensi que li dic amb un somriure als llavis i tot el glaç que puc als ulls- fer això em va acostar d'aprendre però ara, gràcies al doctor Kasku, em surt força bé.
Barnum: vostè té una barra que se la trepitja a cada pas que dóna.
* Han dit més coses sobre l'escrit Olga Cassú, Albert Sánchez, Pau Martinell, Olivera Risteki i Natàlia González; però aquestes coses no són aquí sinó al Facebook.
Publica un comentari a l'entrada