Buscar, als colors de l'asfalt moll de pluja, alguna resposta. Buscar el significat de les olors d'una cuina de casa humil. Buscar extreure qualsevol sentit del contacte d'una pell tèbia i frisosa. Buscar, en el calfred del vi blanc al capvespre, alguna pista.Processar, calcular, reduir i extrapolar. No trobar res. Sospites i ombres. Insinuacions d'un amor aclaparador, dolor insufrible, pena, i una misericòrdia glacada.
.jpg)
6 comentaris:
Diuen que quan algú busca, sol passar que els seus ulls només veuen allò que està buscant, de manera que ja no troba res ni tampoc és receptiu a res, ja que només pensa en allò que busca.
Sona trist, tot plegat... Tants serien feliços amb el contacte d'una pell i una copa de vi blanc, i més que feliços amb insinuacions d'amor... i malgrat tot, que trist que sona.
Shakti: cert. Però això és quan es busca una cosa ja preconcebuda. No creu?
Ayla: no se'm posi melancòlica, que jo no ho estic pas. Vi blanc per tothom!
Cert, o quan es tenen objectius. Així, si no busqueu respostes, sou un contemplador. Molt millor!
Seguiré llegint-lo.
Shakti: la curiositat és el que em mou. I veig que a vostè també.
Agraeixo els comentaris fets al Facebook sobre aquets post per part d'Anna Batlle, Olga Cassú, Natàlia González i Mercè Cat: són les meves fans.
Publica un comentari a l'entrada