17 de setembre 2009

Pistes

Buscar, als colors de l'asfalt moll de pluja, alguna resposta. Buscar el significat de les olors d'una cuina de casa humil. Buscar extreure qualsevol sentit del contacte d'una pell tèbia i frisosa. Buscar, en el calfred del vi blanc al capvespre, alguna pista.
Processar, calcular, reduir i extrapolar. No trobar res. Sospites i ombres. Insinuacions d'un amor aclaparador, dolor insufrible, pena, i una misericòrdia glacada.

6 comentaris:

Shakti ha dit...

Diuen que quan algú busca, sol passar que els seus ulls només veuen allò que està buscant, de manera que ja no troba res ni tampoc és receptiu a res, ja que només pensa en allò que busca.

Ayla ha dit...

Sona trist, tot plegat... Tants serien feliços amb el contacte d'una pell i una copa de vi blanc, i més que feliços amb insinuacions d'amor... i malgrat tot, que trist que sona.

Kasku ha dit...

Shakti: cert. Però això és quan es busca una cosa ja preconcebuda. No creu?
Ayla: no se'm posi melancòlica, que jo no ho estic pas. Vi blanc per tothom!

Shakti ha dit...

Cert, o quan es tenen objectius. Així, si no busqueu respostes, sou un contemplador. Molt millor!
Seguiré llegint-lo.

Kasku ha dit...

Shakti: la curiositat és el que em mou. I veig que a vostè també.

Kasku ha dit...

Agraeixo els comentaris fets al Facebook sobre aquets post per part d'Anna Batlle, Olga Cassú, Natàlia González i Mercè Cat: són les meves fans.

Publica un comentari a l'entrada