Des de la biologia als instints, no hi ha res més diferent que un home i una dona. És com si fossin espècies completament diferents, però que estan condemnades a viure juntes. Pitjor encara: viuen d'aquesta relació, i viuen per a ajuntar-se als seus semblants. Els homes es comprenen entre si, i les dones també, però, entre els uns i les altres, no aconsegueixen res millor que seduir-se.
JL Pio Abreu
Com tornar-se boig
JL Pio Abreu
Com tornar-se boig
.jpg)
5 comentaris:
Potser encara no hem superat la fase més primitiva que és la de la supervivència de l'espècie... per això no fa cap falta entendre's; en canvi els mascles s'han "d'entendre" i ser col.legues per fer anar bé l'espècie i les dones també, s'han d'ajudar i entendre entre elles pel bé de les criatures o els grans... em penso que estem tot just sortint d'això per anar més enllà de l'atracció i el bé de la tribu. Ioia
Considero que a vegades s'està millor sol! La parella en certa manera fa que a vegades no puguem fer el que un vol, com la cosa més simple de " mirar una pel·licula", sempre un ha de cedir, i a vegades es cansat.
I tu que en dius Kasku? je,je,je
Si el problema fossin les pel·lícules, això rai.
PS: qui és (son) vostè (vostès)? Tinc el gust?
Vos no té el gust de coneixem, ni jo tampoc! Tan sols divagant per internet em vaig trobar aquest blog que el trobo interessant.
Tan sols tenia curiositat de saber que en pensaves del tema "res nmillor".
Publica un comentari a l'entrada