Dels Mèdici tot ha passat: domini, fast, supèrbia i victòries; aquells que durant tres-cents anys van omplir amb el seu nom Itàlia i Europa, reposen en el nostre Sant Llorenç, o a baix, a l'ombra pobra de la cripta, sota polsosos rectangles de marbre, o en la severa gràcia brunelleschiana de la basílica, o sota les misterioses i doloroses figures modelades per Michelangelo, o en aquella solemne, dramàtica, gegantina capella on les pedres fosques, entre sang i verd, semblen una geomètrica putrefacció mineral que vulgui recordar al mateix temps la mort i l'eternitat.
Tot ha passat i desaparegut al voltant d'ells: el so de les batalles, la bellesa de les dones, la música de les festes, l'adulatori encens dels cortesans i fins i tot la verinosa injustícia dels parcials. Però només una glòria ha estat lligada al seu nom i fa que no tots els seus morts estiguin veritablement morts: la passió de tots els Mèdici, fins i tot dels pitjors, per la filosofia i per la poesia, per tot art i per tota ciència, per tot el que constitueix la més alta activitat i la més segura honra d'esperit, el més gran i el més durador orgull del gènere humà.
Tot ha passat i desaparegut al voltant d'ells: el so de les batalles, la bellesa de les dones, la música de les festes, l'adulatori encens dels cortesans i fins i tot la verinosa injustícia dels parcials. Però només una glòria ha estat lligada al seu nom i fa que no tots els seus morts estiguin veritablement morts: la passió de tots els Mèdici, fins i tot dels pitjors, per la filosofia i per la poesia, per tot art i per tota ciència, per tot el que constitueix la més alta activitat i la més segura honra d'esperit, el més gran i el més durador orgull del gènere humà.
Guiovanni Papini
Discurs per a la inauguració de l'Exposició Medicea (Florència 1939)
.jpg)
4 comentaris:
Ha passat, però es repeteix en altres nissagues i individus. Sempre he tingu la sensació que la història es repeteix un i altre cop, només amb lleugeres variacions i ni tot el saber del món és capaç d'evitar que es repeteixin conductes. Algú pensa que hi ha diferència entre un simi i un humà?... seguir perpetuant les repeticions imitant el passat (volent o sense voler).
Giovanni Papinni – com Grabielle D’Annuncio -... són exemples de poesia, art i literatura però no d’humanisme dins l’Itàlia de principis del segle XX ; la llibertat, la igualtat d’oportunitats no formen part del seu ideari ... em quedo amb un sol italià d'aquest periòde, Antonio Gramsci – o potser dos -, Primo Levi ...
Frannia: la història és cíclica, si: l'etern retorn i tal. En quan a lo dels simis, per una banda veig que un ximpanzé i jo no tenim grans diferències; per l'altra, dubto molt que cap orangutan pugui mai dissenyar o construir res semblant al que vaig poder veure a Florència fent només una passejada de mitja tarda.
Joanet: Papini va ser (i encara és) un personatge controvertit. Si l'he triat és perquè el text en qüestió s'ajusta perfectament al que vaig sentir passejant per la ciutat (Florència), i també perquè el tiu va ser un escriptor brillant i inconformista, i perquè va buscar sempre la profunditat encara que això derivés en polèmiques que mai va defugir. I tu ja saps que tot això, a mi, em posa molt, ;)
Agraeixo els dos comentaris ("M'agrada") que vaig tenir al Facebook: un de l'Olga Cassú i un altre de l'Anna Mera. Gràcies, gràcies.
Publica un comentari a l'entrada