23 de juny 2009

Molt petita

D'un temps ençà, somio molt. Les causes no les sé precisar; tant podria ser el canvi d'orientació del llit -que ara mira cap al Nord- com les calors de juny, o les ampolles de vi blanc que compro cada cop més sovint. Aquesta nit el somni m'ha regalat una gosseta, molt petita, que en el moment de sortir de casa m'ha preguntat on anava i que quan, qui sap si de mala manera, li he dit que el món era un lloc molt gran i llaminer, ha obert uns ulls foscos i humits que encara ara mateix, hores després, em segueixen mirant.

2 comentaris:

Female ha dit...

Déu ser una època propicia als somnis. Els que em 'regalen' les llargues migdiades d'estiu són, de lluny, molt més descabellats i desconcertants que els nocturns, vés a saber per que.

"Soñé que...
Hace algunos meses iba en auto. El conductor,
sin ocuparse del camino, vuelto hacia nosotros,
conducía, la mano tendida negligentemente sobre el volante.
Los obstáculos sobre la calzada no faltaban a esta hora,
y los peatones, despreocupados,
cruzaban sin llamar la atención.
El, sin tomar cuidado alguno,
el pie sobre el acelerador, nos miraba fijamente a los ojos.
Le era necesario. Era en nuestros ojos
donde veía aparecer los obstáculos,
que en el último momento evitaba.
Así nosotros corríamos
a toda velocidad por las calles.
Teníamos los ojos muy abiertos,
de manera que le fuera cómodo.
Y terminaba por fatigarme.
Me desperté sin haber comprendido
hasta qué punto eso, a lo que había asistido,
era una proeza."

Michaux (ja sap que m'agafen petites obsessions)

Kasku ha dit...

Female: un somni terrible. Les digestions estivals...

* S'agraeixen aquí els comentaris relatius a aquest post apareguts al Facebook, per part de Sílvia Mancebo, Ingrid Ribalta i Olga Cassú.

Publica un comentari a l'entrada