15 de desembre 2008

Lluny

Estar-se una setmana sense haver de treballar permet lliurar-se a la ganduleria més abjecta: passar-se moltes hores dormint com un deprimit solitari sense esma de res, o enfonsar-se davant l'ordinador jugant a jocs de batalletes com un adolescent granellut i solitari, o anar-se bevent ampolles de vi rosat com un solitari aprenent de Bukowski qualsevol, o mirar telesèries una darrera l'altra com una senyora Maria ansiolítica i solitària.
Al cinquè dia un compren que aquests refugis s'esgoten a si mateixos. I surt.
Davant de l'Hipercor apareix una dona que conec bé, amb la qual parlo una mica i que davant la meva actitud desmenjada m'agafa les galtes i em fa un petó als llavis ben fort.
A la cantonada següent apareix un àrab que conec, que ja no du espardenyes a quadres, però si uns guants de roba humida al tacte que em provoquen tristesa. Tiene' sigarro?
Travesso la carretera de Barcelona i d'entre un grup de romanesos se’n destaca un que se'm planta al davant amb una llauna de cervesa oberta a la mà. ¡Amigo, sin miedo, eh! Sin miedo, li dic. Llavors m'explica que el seu germà malalt, que a la nit el fred, que a la llauna no hi ha pas cervesa. Els ulls li brillen.
Entrant al carrer Migdia trobo un antic company d'escola. Es va casar i vaig saber que al cap de poc de tenir el primer fill es va separar. Du un trajo fosc i fuma amb ganes. Què, què, què dius?, diu. Però jo no li he dit res.
A l'alçada de la Plaça Marquès de Camps ja estic pensant que potser si hagués estat millor marxar uns dies. El dilluns al matí em preguntaran què he fet, on he anat per vacances i jo no sabré què dir. O els respondré amb mala llet que me l'he estada pelant i bevent vi rosat. Si, agafar un tren, deixar la ciutat, allunyar-se. Però ara ja és tard. Oh, és massa tard, si, i s'està fent fosc, i sembla que vol ploure, i fa fred, no tinc tabac i m'estic fent vell, i llavors una noia apareix al meu davant. És jove, molt jove, i fa cara d'amoïnada:
- Perdoni, sap on és l'estació?

10 comentaris:

Female ha dit...

En aquest escrit -sembla- només les dones tenen un ‘bon’ paper jaja. A part d’això, m’ha agradat, el trobo rodó i cíclic.

Anònim ha dit...

Kasku - L'estació és cap allà ...
però si vens a fer una canya, amb dos galls que m'esperen al babel per veure el partit, t'ho passaràs d'alló més be ...

Noia - I qui són aquests dos galls ?

Kasku - el Gitano de la Costa Brava i el Mosca de Sant Narcís.

Noia - M'apunto ...

Anònim ha dit...

Doncs a on era la noia, no la vaig veure!!!!! El futbol ens confon, segur que estava allà al costat i no li vam fer ni puto cas. A veure si ve un dia que no facin un partit tant interessant com el de dissabte.

La Mosca de Sant Narcís

Kasku ha dit...

Female: els seus comentaris sempre em fan veure els escrits des d'un altre angle.

Dr. Soler, ai, vull dir, Anònim: si, podia haver continuat així, o de qualsevol altra manera.

Mosca de Sant Narcís (de Ter): jo tampoc en vaig veure cap, de noia.

Anònim ha dit...

Jove, no se com explicar-li que per Sant Narcís no hi passo el riu Ter. Ara bé, un dia o altra, quan tinguem sequera farem un transvassament a la ciutat de Girona i potser si que acabarem essent un poble lligat al riu Ter.

La Mosca un pel mosquejada

Anònim ha dit...

Menos que mal que fue la mujer quien te dio el beso y no el árabe. No hay que fiarse. Esa gente es muy jodida.

Anònim ha dit...

Kasku: tot el que us ha passat (llevat de l'amic de l'escola) us podia haver passat "aquí" o fóra d'aquí... agafar un tren és alliberador, però a fóra hi ha el que portem a dintre. Ioia

Kasku ha dit...

Anònim: no tenen riu? I volen ser independents? Ai.

César: un beso de tornillo del Ahmed... arg!

Anònim: si, tot et pot passat a tot arreu.

Anònim ha dit...

El Gitano de la Costa Brava? Em parteixo! I l'àrab no serà l'Ahmed Allouya?

Bé, en fi, la propera vegada que t'agafis vacances per Nadal fes el favor de marxar, home, casundena!

Kasku ha dit...

Albert: si, era ell...

Publica un comentari a l'entrada