11 de juny 2008

Les dones i els nens (II)

Anava passant l’estona. El conegut i jo, un cop esgotats els temes de conversa, contemplàvem la desfilada de passavolants, integrada en gran part per parelles joves amb cotxet, amb nen.
Nens de tots colors, amb cabells de tots colors, sense cabell, amb roba de tota mena, guarnits a botigues cares o malgirbats, alguns anaven bruts. Nens prims i nens gruixuts, nens ploraners o endormiscats, torracollons, una orgia de nens gironins, encisadors, nens lletjos i nens hipnòtics. Diversos com eren, una cosa, però, els unia: es comportaven, sense excepció, de forma estúpida i egocèntrica: s’emprenyaven per petiteses, s’excitaven amb collonades, els objectes els queien de les mans, cridaven o s’irritaven per no res. No tenien cap comprensió de les coses. I no eren els únics: hi havia, també, els pares.
Els homes. La majoria d’ells tenien alguna cosa malaltissa en les seves actituds. N’hi havia que empenyien el cotxet amb un ànsia estranya, diligents, amb el cap baix, com si volguessin acabar aviat amb una tasca molesta. D’altres exhibien un somriure fix, que contrastava amb l’expressió buida dels ulls. Un que em va passar jut pel costat mirava al seu voltant com si tot li provoqués espant. Alguns no podien dissimular un cert posat de víctima d’una estafa, o d’una broma imperdonable.
El cambrer havia començat a recollir; s’enduia, una a una, les taules cap a l’interior i aprofitava per fer tot l’escàndol que podia. I ara què?, -li vaig dir al conegut, que es va encongir dins la cadira i va sospirar.
Una de les parelles amb cotxet es va aturar davant nostre, i la dona es va posar a eixugar-li la boca al nen, que havia vessat el gelat sobre el jerseiet. El pare s’ho mirava, amb les mans sobre el manillar del cotxet, emmurriat. Semblava com si reprimís un udol.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Te haces viejo, Kaskus. La prueba irrefutable está en que ahora frecuentas bares que cierran a unas horas en que todavía hay mamás con sus cochecitos por la calle.

Anònim ha dit...

Per no deprimir-me amb escenes tan qüotidianes i feridores per a una ànima tan poc preparada com la meva per les trivialitats de la vida en parella, miro de no perdre el costum de seguir amb la vista les natges de les mosses que encara estan en edat de criar.

Provin de fer-ho amb el seu amic i ja em diran el què.

Al ha dit...

Jo que tinc fills(bé, la meva dona)no he deixat de mirar mai els magatzems de greix que tenen les senyores i senyoretes allà on les cuixes es fonen amb l'esquena.
Què hi ha de dolent?

Passajant el cotxet de les criatures, us heu fixat mai en com et miren dos tios asseguts amb cara de solters?

L'home és un animal que s'adapta a la perfecció us ho asseguro.

Female ha dit...

Estimat Kasku. El desconec. Me’l imagino més com a espectador del tipus que descriu el Sr. Bohemi Resident. Crec que aquest conegut amb qui va fer un cafè no li acaba de provar i que el tarannà de la gent de Girona en té part de culpa. Passi's per can Gibert del Pla i veurà com la cosa canvia.

Kasku ha dit...

Ostres, ostres.

A veure:

César: no me hago (viejo), lo soy. Ya solo espero la jubilación.

Bohemi: això de mirar les natges de les senyoretes, ja ho practico sempre que puc. El problema és que els cotxets van i venen, es posen al mig del camp visual, ...

Al: no es confongui. Tinc un passat. Durant cert temps (uns 6 anys) vaig ser un home ‘casat’. En aquella època jo també solia mirar-me (amb certa pena) els solters que trobava asseguts a les terrasses bevent cafè i mirant a les noietes que passaven.

Female: potser si la culpa la té el conegut. No ho havia pensat.

Publica un comentari a l'entrada