Al damunt de Girona hi ha un cel ennuvolat que no és gris, sinó de colors: blau, blau cel, blau fosc i també una sèrie de blancs que acaben agafant tonalitats taronges i malves.
Un dels núvols és enorme i avança sobrevolant l'hospital en direcció al barri vell; sembla un dirigible, o una nau espacial.
La nit no torna sencera; hi ha llacunes. Un bitllet de cinquanta, un tren perdut, un altre de guanyat, la capital, on hi ha qui m'espera i aquest sol anacrònic, immerescut.