Dels Mèdici tot ha passat: domini, fast, supèrbia i victòries; aquells que durant tres-cents anys van omplir amb el seu nom Itàlia i Europa, reposen en el nostre Sant Llorenç, o a baix, a l'ombra pobra de la cripta, sota polsosos rectangles de marbre, o en la severa gràcia brunelleschiana de la basílica, o sota les misterioses i doloroses figures modelades per Michelangelo, o en aquella solemne, dramàtica, gegantina capella on les pedres fosques, entre sang i verd, semblen una geomètrica putrefacció mineral que vulgui recordar al mateix temps la mort i l'eternitat.
Tot ha passat i desaparegut al voltant d'ells: el so de les batalles, la bellesa de les dones, la música de les festes, l'adulatori encens dels cortesans i fins i tot la verinosa injustícia dels parcials. Però només una glòria ha estat lligada al seu nom i fa que no tots els seus morts estiguin veritablement morts: la passió de tots els Mèdici, fins i tot dels pitjors, per la filosofia i per la poesia, per tot art i per tota ciència, per tot el que constitueix la més alta activitat i la més segura honra d'esperit, el més gran i el més durador orgull del gènere humà.
Tot ha passat i desaparegut al voltant d'ells: el so de les batalles, la bellesa de les dones, la música de les festes, l'adulatori encens dels cortesans i fins i tot la verinosa injustícia dels parcials. Però només una glòria ha estat lligada al seu nom i fa que no tots els seus morts estiguin veritablement morts: la passió de tots els Mèdici, fins i tot dels pitjors, per la filosofia i per la poesia, per tot art i per tota ciència, per tot el que constitueix la més alta activitat i la més segura honra d'esperit, el més gran i el més durador orgull del gènere humà.
Guiovanni Papini
Discurs per a la inauguració de l'Exposició Medicea (Florència 1939)
.jpg)
