01 d’octubre 2009

Els seients


De bon matí, m'enfilo a la trona i m'hi escarxofo. Contemplo els fidels. Instal·lat al meu setial, els faig el regal de la meva sola presència; reparteixo les prebendes; deixo que alguns, els més agosarats, em besin la mà.
Durant la tarda, m'estic assegut al pupitre, amb els llapissos a punt. Escolto amb atenció. Inclinat, escrupolós, prenc els apunts i faig els deures.
Quan arriba el capvespre, recollit a la banqueta, m'espero fins que vénen les notícies. Llavors, amb el cap cot i els ulls closos, escolto les sentències.

24 de setembre 2009

Vigilància

Davant dels miralls sóc tenaç.
Observo carcassa i molla, les examino amb insistència.
Em vigilo amb la mateixa passió amb què d'altres estudien el llenguatge dels animals o la composició de la matèria.

17 de setembre 2009

Pistes

Buscar, als colors de l'asfalt moll de pluja, alguna resposta. Buscar el significat de les olors d'una cuina de casa humil. Buscar extreure qualsevol sentit del contacte d'una pell tèbia i frisosa. Buscar, en el calfred del vi blanc al capvespre, alguna pista.
Processar, calcular, reduir i extrapolar. No trobar res. Sospites i ombres. Insinuacions d'un amor aclaparador, dolor insufrible, pena, i una misericòrdia glacada.

03 de setembre 2009

Visites

No els havia convidat, però han vingut quasi tots: hi ha el borratxo que demanava a les dones que passaven que s'arribessin a la botiga i li duguessin un quinto i un entrepà; també hi ha la botiguera bigotuda, missaire i prematurament vídua que mai no tenia tancat del tot; i el barber que passava per les cases a tallar els cabells a pares i fills; veig el matalasser que apallissava els matalassos a l'aire lliure i al qual els nens tiràvem pedres i cridàvem 'pica llanes, pica llanes!'; no ha faltat el carboner que anava amunt i avall sobre el burro i que s'emmurriava quan la gent parlava d'el burro del carboner; ara passa el de la llibreria, que no acabava mai de dir-te res: 'Tuuuuuuuuuu...'; i allà va el capellà jove que escandalitzava la gent explicant-los que a tots ens arribava l'hora de la mort. Faltes tu, però ja m'hi he acostumat. No em posaré pas trist, avui que tinc tantes visites.