Amb un home així

Ah, ¿què es pot fer amb un home així? ¿Què es pot fer? Com es pot convèncer el seu ull perquè no busqui entre la multitud la galta amb acne, la mà malalta; com se li pot ensenyar a reaccionar davant la inestimable grandesa del gènere humà, la crua bellesa superficial de la vida; ¿com se'l pot obligar a posar el dit en les obstinades veritats davant les quals la por i l'horror són impotents? Aquell matí el mar era irisat i fosc. La meva dona i la meva germana nedaven -la Diana i la Helen-, i vaig veure els seus caps descoberts, negre i daurat en l'aigua fosca. Les vaig veure sortir i vaig veure que anaven nues, sense pudor, boniques, i plenes de gràcia, i vaig contemplar com les dones nues sortien del mar.

John Cheever
Adéu, germà

Tempo è dolore

'Tempo è dolore', que deia aquell, ni idea de qui era aquell.

Empenyo els dies amb esforç, confiant que qui dies passa, etc, i que n'arribaran de millors, de dies, i una mica avergonyit; perquè si alguna cosa he après és que tots i cadascú de nosaltres tenim el nostre, de dolor, i que el meu no serà mai més intens o important que el d'algú altre, excepte perquè és el meu i el sento jo; perquè sé que tinc i tindré plaers i dolçors que molts no han tingut ni tindran mai; perquè sé també que hi ha algú, aquí i allà, que pensa en mi i es preocupa, i vol que el meu dolor sigui petit o fins i tot que no sigui, la qual cosa no pot dir tothom; perquè jo mateix veig que les meves cabòries són cabòries de pijo i que això és la cosa més trista que es pot dir de les cabòries de ningú.

Segueixo escoltant la cançó, i lamentant-me: lamentablement.

Ara mateix i nua

Bicicleta per segon dia consecutiu. L'angoixa apaivagada. Sol a la pell, suor. Vi blanc, tabac, l'arròs bull. Ara mateix et voldria aquí, nua.

La font del dolor i de l'alegria

Pot ploure i pot haver-hi tempesta, no depèn d'això, sovint pot apoderar-se de tu una petita alegria en un dia de pluja i fer-te embogir de felicitat. Llavors et poses a mirar al teu voltant mentre rius en silenci. En què penses? En el vidre transparent d'una finestra, en un raig de sol en aquest vidre, en la visió d'un petit rierol i tal vegada en una franja blava de cel. No té per què ser més que això.

Altres vegades ni tan sols les vivències extraordinàries aconsegueixen treure't d'un estat d'ànim apàtic i anodí: pots estar-te assegut al mig del ball indiferent i fred, perquè és el teu propi interior allò que constitueix la font del dolor i de la alegria.

Knut Hamsun
Pan