27 de juliol 2009
23 de juny 2009
Molt petita
D'un temps ençà, somio molt. Les causes no les sé precisar; tant podria ser el canvi d'orientació del llit -que ara mira cap al Nord- com les calors de juny, o les ampolles de vi blanc que compro cada cop més sovint. Aquesta nit el somni m'ha regalat una gosseta, molt petita, que en el moment de sortir de casa m'ha preguntat on anava i que quan, qui sap si de mala manera, li he dit que el món era un lloc molt gran i llaminer, ha obert uns ulls foscos i humits que encara ara mateix, hores després, em segueixen mirant. 06 de juny 2009
Ser un ànec
Fan una xerrada sobre blogs, una nena es vol fer el carnet. Tinc un amic que s'ha quedat vidu i quan parlo amb ell veig com els ulls li espurnegen. He dinat amb dos bibliotecaris i ens hem emborratxat una mica. Un error. El Barça ha guanyat tot els tornejos que ha jugat. Ara resta el buit. Voldria només poder lliscar dins d'una dona i oblidar-me de la resta. No sé, darrerament compro moltes ampolles de vi blanc, de chardonnay. Ahir vaig estar al parc mirant com els ànecs nedaven. Una vida fantàstica, lliscant sense més preocupacions.30 d’abril 2009
Misèria
La guerra, les epidèmies, l’atur, el terrorisme, els terratrèmols, els amors fracassats, la desolació de la matèria inert, la solitud, l’enormitat de l’univers, la certesa de la mort, tot això rai.Que et digui que no li ha vingut la regla, el vent i la pluja i tu sense paraigües, el caixer automàtic que se t’empassa la tarja i no la torna, l’ordinador que no va, les males digestions, l’escalfador i el fluorescent que s’espatllen el mateix dia, el gol del Madrid al minut 93, el dit clos contra la porta que es tanca, l’ampolla plena que s’estavella al terra del menjador, el nen que xiscla i la senyora que no calla, la pedra a la sabata, això és la misèria.

.jpg)
