La guerra, les epidèmies, l’atur, el terrorisme, els terratrèmols, els amors fracassats, la desolació de la matèria inert, la solitud, l’enormitat de l’univers, la certesa de la mort, tot això rai.Que et digui que no li ha vingut la regla, el vent i la pluja i tu sense paraigües, el caixer automàtic que se t’empassa la tarja i no la torna, l’ordinador que no va, les males digestions, l’escalfador i el fluorescent que s’espatllen el mateix dia, el gol del Madrid al minut 93, el dit clos contra la porta que es tanca, l’ampolla plena que s’estavella al terra del menjador, el nen que xiscla i la senyora que no calla, la pedra a la sabata, això és la misèria.
.jpg)
6 comentaris:
A diferents nivells però tot són misèries, tot ens mina fins que esclatem. Suposo que hi haurà coses bones per les que viure...
Apreciat Kasku, esteu segur que això és la misèria???
Escolti Kasku, d'aquest encertat escrit li diria que el primer paràgraf es propi d'un autèntic fatalista estoic.
Miri quines coses:
Justament avui, m'han dit que en "rai", fa temps que va morir.
Descansi en pau.
R.I.P
Alegria de la Huerta: coses bones n'hi ha però també són miserables.
Maite: en una pel·lícula d'en Woody Allen vé explicat que la vida només pot ser o bé horrible o bé miserable. No és el mateix.
Female: oh, com s'atreveix! El que s'ha d'aguantar.
JoanaDark: descansi en pau i R.I.P. vol dir el mateix. No sigui reiterativa.
Apreciat Sr.Kasku:
Les reiteracions són lliures.
Publica un comentari a l'entrada