27 de juliol 2009

A la deriva

La llum s'estavella contra el vidre a una velocitat de 300.000 kilòmetres per segon. No hi ha danys. La cambrera prepara mojitos i daikiris amb una determinació feixuga. Què s'ha de fer ara? Hi ha veïns que de nit esmolen el ganivet. Jo, mentrestant, li escric cartes a una nena desconeguda.

3 comentaris:

Bohemi (Resident) ha dit...

La gràcia de les nenes desconegudes és que sempre siguin desconegudes i nenes. Quan arriben a ser conegudes, nenes o no, ens adonem que estan ben empeltades en la corrent i ens imposen, de bones a primeres, que deixem de fumar i ens montem en bicicleta. Sento no poder-lo aconsellar amb els veïns que esmolen ganivets. Tot serà que s'abillin amb una moto amb esmolador incorporat i una maquineta de fer xiulets espaordidors, i marxin ben d'hora del barri per fer-se el jornal.

Kasku ha dit...

Bohemi(Resident): ja fa temps que li vinc advertint, sr. Bohemi, però no costa res tornar-hi: amb aquesta actitud no el casarem pas. D'altra banda, hi ha una qüestió que m'intriga: què té en contra de les bicicletes?

Kasku ha dit...

S'agraeixen els comentaris fets en el Facebook sobre aquest post per part de David Julià, Mercè Cat, Albert Sánchez, Olga Cassú i Sara Bailac.
"M'agrada", deien tots a l'uníson. Mmmh.

Publica un comentari a l'entrada