Màquina de begudes calentes

L'avi Marcel·lí fou un nen petit, silenciós i sense germans, que jugava massa sovint amb les basses i les formigues. A la seva joventut el seu aspecte discret va fer que les dones l’ignoressin i va haver d'acudir massa vegades a les cases de cites. Es va casar als quaranta amb una noieta mel·líflua i de fama incerta que el va abandonar al cap de poc, i va haver de passar massa vespres a les tavernes. Més endavant, la màquina de begudes calentes que hi havia al vestíbul del geriàtric li oferí impensades alegries, des del cafè llarg fins al capuccino, sempre amb doble sucre, que ell, després de proveir-se de totes les monedes que podia, no deixà, tarda rere tarda, de gaudir.

Un dia va aparèixer una furgoneta retolada d’on varen baixar dos homes vestits de blau que varen carregar-hi la màquina i se la van endur sota la mirada monòtona de l'avi Marcel·lí, que es va retirar a la seva habitació. Quan el varen anar a buscar, en veure que no baixava a sopar, el trobaren sobre el llit envoltat d’una gran quantitat de monedes, que ara ja li resultaven del tot inútils.