M'agrada tornar-te a veure. Tocar-te nerviosament els pits i renegar, tu saps que mai no he après a descordar sostens. M'agrada veure't un altre cop sense haver de parlar de res. Vull veure't avui perquè és la cosa més normal. I seguir sense saber cap a on em porten els propis passos. Deixar passar l’estona amb un somriure encantador. Vull assaborir les coses com si fossin totes noves -és massa avorrit haver de repetir rituals. Continuar essent el frívol que sóc. Ara només queden excuses. Només els inconscients sabem que els dies no passen. Que res no està escrit. Que sempre és possible l'oblit.
Queden, una vegada més, els teus pits despullats. Queda, ara i fins la propera, saber que no hi ha problemes i fer-te ballar els mugrons.
- en memòria dels amors antics
.jpg)
12 comentaris:
Comment tu te l'apelles? Pas en public.
Anònim: mais oui, maintenant je vais le faire justement comme ça, en public. Il s'agît d'une nouvelle activité: 'Le bibliotecaire se l'appelle'.
Sí que el té encantador, el somriure, sí.
Kaskowski!
Female: borratxo i encantador.
Albert: no, no, què diu.
Je suis curieuse de savoir en quoi consiste cette nouvelle activité: "le bibliothécaire se l'appelle"
ou se la pelle.
Bibliotecaires: m'ha costat tot el matí... Bukowski-Kaskowski... què hi farem, sovint sóc lenta. Juro que he posat Kaskowski a google i n’hi ha varis.
Cha(rlotte): si tu veux le savoir, tu doix venir... PS: 'se la pelle', on dit ça en français?
Female: i també hi ha els Catowski.
Felicitats ! has tornat a superar la narrativa gironina postmoderna.
Síntesis, emoció i buidor, desesperança ...
Anònim: 'narrativa gironina posmoderna'... Ostres.
D'aixonses... últimament estic curta d'expressió, però no per això em quedaré sense dir res: Segueixi amb la mateixa Musa... segueixo pensant que li escau d'allò més bé.... (jo la meva no la trobo, me la dec haver deixat a algun lloc)
JoanaDark: Musa? No, no, jo escric directament a l'ordinador.
Publica un comentari a l'entrada