Tot allò que els homes han assolit (i també totes les seves desgràcies) prové del fet que no són capaços de limitar-se a seure en una cadira tranquil·lament. Això ho va dir un savi en el seu dia, el que es diu ara és que l'home modern pateix pel fet d'haver de gestionar el seu oci; que no sap estar-se sense fer res, vaja. Fill i alhora víctima d'aquestes qüestions, me'n vaig uns dies de vacances.
Però, per a què?
- per a constatar que, increïblement, Arles i Avignon continuen estant al mateix lloc (França)
- per a seguir l'estela de l'ocellot de la imatge, que qui sap si em perseguirà a les nits en somnis o anirà treballant d'amagat a la part més fosca del meu pensament (en francès)
- per a caminar infinitament per una ciutat que no és la meva però ho és mentre la camino (afrancesadament)
- per a poder sentir constantment parlar una llengua que no és la meva i fins i tot parlar-la una mica (el francès) i veure que no n'hi ha per tant amb tot això de l'idioma
- per a fer-me un tip de mirar noies franceses (pel carrer, pels bars, per tot arreu) a les que sé que no veuré mai més
- per a adonar-me que tres anys enrere era una altra persona i anar donant-li voltes, obtusament, a la qüestió, mentre menjo una amanida amb formatge de cabra (francès)
- per a fer enfadar les mestresses (italianes) de les pensions xerrant en veu alta fins a la matinada
- per a adonar-me de lo molestos que són els turistes (francesos i no), una plaga que no fa més que dur nervis i cues a tot arreu
- per a fer-me advertir repetidament a tota mena de locals: "monsieur, on ne peut pas fumer ici"
- per a sopar en un lloc on pagarem 23 € menys del que marca el compte i d'on acabarem marxant enfadats i enmig de les disculpes del cambrer
- per a confirmar que els francesos són estranys (críptics), i a casa seva encara més
- per a saber que les misèries ferroviàries són un patrimoni internacional (i per tant, també francès)
- per a comprovar el grau extraordinari de paciència que pot arribar a exhibir el meu incaut i desafortunat (i empordanès) company de viatge
- per a tornar a casa quatre dies després, a les dotze de la nit, reconfortat per haver deixat tot això definitivament enrere i poder tornar a seure al sofà i engegar amb alegria el televisor per a veure els jocs olímpics.
- NOTA: amb posterioritat a aquest escrit, l'esmentat i benaventurat company de viatge ha elaborat una contracrònica que podeu llegir aquí.
.jpg)
12 comentaris:
Un cartell tècnicament perfecte però realment inquietant. Uf...
El millor de les vacances: el sofà de casa !!! llàstima que no tinc Calipos al congelador...
Monsieur Charles, una amiga em va dir un cop que: "els convidats dónen dues alegries: una, quan arribem i l'altra, quan se'n van"... això també passa amb les vacances... de fet, penso que passa amb tot el la vida (no em féu cas és que jo ja he acabat les vacances, snif!)
Ioia
Estimat Kasku, trobo que té molta raó (tot i que tenir la raó al cap i a la fi no serveix de gaire res) amb això que diu que provoca la incapacitat de seure en una cadira tranquil·lament. Ai, tot el que s'impulsa per una no controlada impaciència.
Distingit Kasku:
perdoni la meva connatural idiotesa, accentuada pel llanguiment de l'estada estival al lloc de sempre, però és que no he entès que es pugui enfadar per pagar en un restaurant 23 € menys del que marca el compte. En condicions normals, jo saltaria de joia i petonejaria el cambrer i la seva sogra (la del cambrer, vull dir).
D'altra banda, espero amb frisança un tutorial amb pretensions científiques sobre com es fa per caminar pels carrers amb actitud afrancesada. Vull canviar una mica les formes de cares a la tardor, ja m'entén.
Agraït a l'avançada.
Amic Kasku,
properament li respondré amb un post, per poder explaiar-me més. Li estic molt agraït per tot i no es pensi que va ser qüestió de paciència. Tot estava molt encriptat.
Realment la desolació en aquest mes d'Agost als blogs tant al vostre com a la d'alguns seus con-blogaïres és paral.lela a la que pateix Girona -plena de "guiris" i buida de gironins- i dóna una sensació de desamparament. (Tot i que segur que tots en coneixem algun -de gironí- que es podria quedar permanentment de vacances)
Començo a enyorar la tardor. Salut! I bona rentrée!
Estimbat Kasku:
Torni.
Albert: inquietant i persistent: encara hi ha nits que l'ocellot se m'apareix en somnis. Uuh!
Al: un pare com vostè hauria de ser més previsor amb els Calipos: súper, dues caixes cap al congelador i a viure. És el que jo faig amb el Marlboro: substitueixi 'súper' per estanc i 'congelador' per calaix; el nen... sóc jo. Ai!
Ioia: a mi també se m'han acabat (les vacances). Ai!
Female: tenir raó no serveix de gran cosa; estar-se assegut i quiet en una cadira tampoc; que se t'acabin les vacances serveix per adonar-te'n que la vida és cruel i absurda. Ai!
Bohemi (1/2): petonejar el cambrer? Vostè és un frívol! En quan a lo de caminar afrancesadament, bé, no se m'ofengui però, si a aquestes alçades no sap en què consisteix, potser millor que passem a un altre tema. Mmh.
David: tal i com vostè mateix va poder veure (i dir), si, molt encriptat. He llegit el seu post i ha de saber que em venjaré. Grr!
JoanaDark: si benvolguda, l'agost és un mes terrible. Si fan falta voluntaris per estar de vacances permanentment, faré un sacrifici i em presentaré; on s'ha d'anar? Ehem.
Bohemi (2/2): ja he tornat. Oooh!
Estimat Kasku, no sé a que ve ara això de venjar-se...
Collons, amb els pocs posts que penjo i a sobre se m'ofen?? no m'ho esperava de vostè. Suposo que no ho dirà per la foto...trobo que ha quedat molt bé. Es podria fer un altre enquesta i tot...jejeje (és broma, eh bohemi...).
Ex-"estimbat" Senyor Kasku:
Bé, jo no és que tingui una agència de viatges permanents, ni cap funerària ehhhh? -tot i que pensant-ho bé potser començaria a fer la primera pela- Jo em referia a aquells tipus de Gironins d'aquells que tots desitjaríem de no veure'ls més... i NO és pas el seu cas... així que no frivolitzi faci el favor!
És més, em permeto de tornar a citar el nostre amic BOHEMI (enmajúsculesiambgenuflexióinclosa): Faci el favor de no "estimbar-se" més sense avisar!!!, que això a alguns ens dóna molta feina. Ho ha entès,oi? On s'es vist? Quines confiances...Uix!
Ho ha vist quin enrenou ha generat!
Això li passa per fer vacances a l'agost, estafar als restaurants i caminar en estranger. I, a més, queixar-se.
Proletari, més que proletari!
Publica un comentari a l'entrada