Avui és diumenge i m'he llevat tard. Encenc un cigarret. L'assaboreixo, li trobo gust perquè acabo de fer certes coses que m'urgien: he llençat força papers, he posat una rentadora, m'he dutxat, m'he tallat les ungles de les mans. Bec cafè, estic sol.Penso en algunes persones, provant d'imaginar què estan fent ara mateix. Al mòbil hi tinc un SMS d'1 enviat a les 4:22 am, explicant-me que m'estic perdent una sessió brutal de 2 a les carpes. És segur que ara estan somniant, aquests; ells i tots els que eren allà, mentre jo dormia el són dels justos, o potser és el dels que no han dormit prou durant la setmana, o de qui ha comès excessos qui sap si excessius per a la seva edat. En quan a 3, tan pot ser que sigui a Barcelona com que estigui llegint, al llit, dormint (o no), o esperant a menjar-se el que la seva mare li ha preparat per dinar, amb postres i tot. A Barcelona potser que hi sigui també 4, pensant a quin restaurant anar amb 4.1, o agafant ja un tren. 5 segur que mira la televisió. 6 deu voltar per la costa, submergint-se o bé renunciant a fer-ho, va ploure i això torna l'aigua tèrbola, poc adequada per a aventurar-s'hi, segons em va explicar. 7 va fer anys (pocs, és tan jove; els joves ho són cada cop més, és un fenomen curiós) i no encerto a imaginar què estarà fent ara, ni on. 8 té ara una gata, segons he sabut, que beu aigua a morro de l'aixeta. 9 ha obert un blog i espera, ja fa dies, que li expliqui com es fa per posar-hi enllaços. 10 no ha donat gaires senyals de vida últimament, i els pocs que ha donat suggereixen un estat de neguit mal dissimulat. 11: qui ho sap? Pel que fa a 12, val més no saber-ho. I 13?
Si, penso en ells. A la majoria espero veure'ls aviat. És segur que aviat li demanaré a algun d'ells. Però temo, alhora, que ho facin, i que em reclamin; que m'exigeixin veure'm.
.jpg)
21 comentaris:
Oh Kasku, feu el favor de saludar al vostre amic de la gateta (la seva vida deu haver fet un tomb meravellós), us aconsello que agafeu ràpidament un felí... a la botiga Natura de Girona, hi ha un anunci de gats que són a taques i talment semblen tigres petits i no sé perquè penso que un "tigre" us "fa"...
I sí... els joves cada cop són més joves... ja, ja, ja.
Ioia
Apreciat senyor Kasku:
La vostra esterilitat emocional tan ben expressada pot arribar a ser contaminant... ja n'és conscient?
I que consti que aquesta impertinència me la concedeixo desde un incipient afecte que tinc per Vos. Espero que me la sabreu perdonar. Atentament vos saluda.
Les seves pors em semblen injustificades... això, o vostè té uns amics ben peculiars. Els meus demanen, pregunten, proposen, pas exigeixen ni reclamen, i si va bé, bé, i sinó, també, i tan amics. Es més, tot sovint ens truquem per dir-nos quatre ximpleries o per saber com està l’un o l'altre sense més paranoies.
Si això ens ho comunica a nosaltres, els seus amics, el que podria succeir és que ens agafi por a molestar-lo i que acabem deixant que la petició la faci sempre unilateralment vostè. Com acabaria una relació d’aquest tipus no li explicaré pas jo, el temut 3.
D’altra banda els amics, tant si es coneixen una mica o molt, es respecten –o suporten o admiren- les seves rareses mútuament. Que per això ho són.
Sapigueu però, per si us interessa, que aquest temor seu cap els seus amics, a mi, em causa tristesa i inquietud.
El que teme padecer padece ya lo que teme. (Montaigne)
Miri, com a número 2 li he de dir que els matins dels diumenges són fets per dormir, fer anar el trepant o millorar la musculatura amb el dominical de La Vanguardia.
Qualsevol altra utilitat que li vulgui donar al dia de descans és malaltissa, com ara seguir el mundial de motos, anar a missa o pensar en els amics.
Cregui'm, li convé un canvi d'hàbits: abraci el budisme, adopti una gateta o aprengui a córrer maratons. No conec ningú que ho hagi fet i friso per saber-ne els efectes.
Mare meva! i tot això per un innocent relat d'un avorrit diumenge. Pobre Kasku... és que com som eh? de por... i és que ja ho veu no es poden tenir amistats punkis... ni amb cresta ni sense."Pare nostre que esteu en el cel...." Nota: el meu "esteril" es referia a esterelitzat no a no fertil eh? és que rellegint m'he adonat... "sigui santificat el vostre nom...." punks not dead "...i guardeu-nos de qualsevol mal...amén"
A veure, a veure,
Anònim Ioia: benvinguda. Si, si, si, els joves, com vostè i jo sabem, cada cop són més joves. Ja pot donar el senyor de la gata per saludat (tot i que també ho podria fer vostè mateixa, caram).
PS: si es veu en la necessitat de continuar aconsellant-me l’adquisició d’una bestiola, li prego que ho faci pels canals habituals i privats, i així els estalviarem l’avorriment a la resta de lectors.
Joanadark: m’encanta la seva expressió “esterilitat emocional”.
PS: vol dir el mateix que ”higiene emocional’?
Female: el seu comentari conté un dramatisme i una tonalitat ombrívola que ultrapassen amb escreix les pretensions del text que l’ha originat. Com a autor que en sóc, l’autoritzo (i l’animo!) a fer-ne una lectura censurada, consistent a extreure’n la darrera frase. Veurà que no n’hi ha per tant.
PS: ai, ja m’ho deia la mare: Qui diu les veritats, perd les amistats.
PS2: la seva cita de Montaigne sobre el temor i el patiment la coneixia, segons altres fonts, com a proverbi xinès.
Bohemi (resident? Però no us havíeu jubilat?): aquestes activitats dominicals clàssiques que esmenta ja les vaig provar i a la llarga no funcionen, tot cansa.
PS: a la sala d’estar hi tinc una petita figura de Buda; de tant en tant sento l’impuls d’abraçar-la, però a l’últim moment em ve sempre una vergonya intensa que m’ho impedeix.
Joanadark.2: escolti jove, faci el favor de permetre que sigui jo qui contesti els comentaris. `
PS: on s'és vist això? Punki!
Dramàtica. Potser sí. D’un dramatisme que beu del seu però, d’aquell que ara m'anima a censurar...
- De la frase que conclou -sustenta?- l’escrit?
- S’Autocensura?
- Es desdiu?
- On s'és vist això?
Tot són preguntes.
PS: En conec a un que no n’estava tan segur de la validesa del que deia la seva mare. Tampoc jo hi combrego.
Benvolgut i respectat Kasku: ... Mireu, m'agafo la vostra pregunta més com una provocació de bon anfitrió a fi de generar comentaris que com una qüestió que Vos no pogueu discernir. Per favor!!!!: No crec que necessiti els meus aclariments. Però trobo tant cortès,refinat i afalagador usar una velada provocació per invitar a una dama a fer un comentari que accepto encantada. Tot i que -espero m'excuseu- això ho faré en un altre moment perquè el meu elemental domini del llenguatge demana un temps de reflexió i perquè ara he d'abordar temes més prosaïcs: he d'anar a dinar. No es pot filosofar amb la panxa buida m'enteneu oi? Atentament Vos saluda. JnnDrk
No sempre pots confiar en la teva mare, i encara menys en la mare d'un altre. En quan a la censura, com pot veure el text segueix tal i com estava; la meva proposta era que, si tant malament li semblava aquesta darrera frase, podia (al seu criteri) fer com que no hi era i, per tant, no llegir-la. Però permeti'm que li digui que estic del tot segur que vostè mateixa ha experimentat, més d'una i més de dues vegades, allò que s'hi descriu.
Joanadark: espero que el dinar -i la sobretaula corresponent?- us estiguin fent profit.
Doncs, jo les ungles me les mossego entre setmana i el diumenge tinc moltíssim més temps per caçar gamusins.
Benvolgut Kasku, li agraeixo el seu interès pero cal que li digui que últimament pateixo de digestions lentes. I he de digerir una cosa molt difícil de païr: l'IVA, i no és un plat del meu grat. Pero li prometo tant bon punt pugui posar-me a la feina. Ah, escolti en té idea de com es cuinen els gamusins?
Al: vostè rai, que viu en envoltat de natura salvatge i bucòlica...
Joanadark: els gamusins es poden servir en cru o torrats (ho he vist en documentals de l'Àfrica i de l'Àsia). Però no n'he menjat mai, que recordi.
-segueixo païnt,URPPPS!, perdó!!! dec haver menjat algun gamusino-
Hello blog's world!
Ei! Que guai que et dediquin un pensament de diumenge ocios i unes línies a un blog. Gràcies! Una entrada molt emotiva, però crec que els diumenges estant fets per emplenar amb activitats de qualsevol tipus que t'ajudin a no pensar en les coses que t'urgeixen.
P.S.: Pensant un diumenge?
Bab's: benvinguda, molt honorable (i senyora) Bab's. Buenu, ja veu, més que pensant, remugant.
És dur si t'exigeixen veure't un diumenge pel matí, d'aquells que fas ulls de peix bullit i no despertes fins arribada la nit, pàjaru nocturn!
Un article excel.lent, t'has superat. Te ritme, crea interès, fa pensar ...
Aquest, en Juanillo, és el que se'n diu un pilotes.
On s'és vist aquesta mena de comentaris? Eh? On s'és vist això?
Per cert, demà ja torna a ser diumenge: ¿serà aquest blog el dels diumenges d'en Kasku?
Jo, us recomanaria cuinar els gamusins al estil "pota i tripa" o fins i tot com si fessiu "menuts amb salsafins". Tingueu en consideració posar-hi molta cansalada amb sal i que fagi xup-xup...
Joves lectors: la seva resposta al meu humil i defectuós post dominical ha desbordat les previsions més delirants. Només espero seguir comptant amb els seus aguts comentaris durant la setmana que ara comença. No vull acabar sense dir-los que... jo... snf... jo...
-en aquest punt en Kasku deixa estar el teclat i se'n va cap a l'habitació, on acaba deixant-se caure sobre el llit enmig d'un accés de sanglots-
Publica un comentari a l'entrada